L'accés a l'habitatge a Mallorca: Entre la precarietat i la inacció política

El preu del lloguer és una de les qüestions que dificulta l’accés a un habitatge digne. El lloguer turístic redueix l’oferta disponible per als residents i augmenta els preus dels habitatges de llarga estada. La manca d’habitatges de protecció oficial també impacta en l’oferta assequible, ja que aquests habitatges tenen preus regulats, més baixos que els del mercat lliure, obligant els propietaris a ajustar els seus preus.

A més del preu de l’habitatge i el lloguer turístic, altres factors contribueixen a la manca d’habitatge: l’augment de la població, la gentrificació, la disponibilitat limitada de terreny i els salaris que no creixen al mateix ritme que els preus de l’habitatge.

Aquestes dificultats tenen repercussions en la salut, l’educació i la cohesió social. Les famílies que no poden trobar un habitatge adequat sovint viuen en condicions precàries, afectant el seu benestar general. Per abordar aquesta crisi, és essencial implementar polítiques integrals que augmentin l’oferta d’habitatge assequible, regulin el lloguer turístic i ofereixin suport a les famílies més vulnerables.

I precisament aquesta és la nostra crítica, no s’està fent res per canviar aquesta crua realitat, bé corregeixo, s’està castigant a qui viu de forma precària d’un manera indecent i inhumana.

L’Ajuntament de Palma, per exemple, ha aprovat una normativa que penalitza les persones que viuen en caravanes. Segons el batle de Palma, «s’ha de viure a cases», un comentari simplista que denota desconeixement de la realitat o una manca total d’empatia amb les persones en aquesta situació; jo apostaria per la segona. És necessari que comenci a prendre mesures concretes perquè les persones puguin viure en habitatges dignes, ja que fins ara només hem vist anuncis i més anuncis, però cap acció real.

El Consell de Mallorca no ha destinat ni un euro a desenvolupar noves polítiques d’habitatge; de fet, ha reduït els recursos disponibles. No ha tornat a convocar el bonus de lloguer per a joves i només manté els programes de Housing i l’oficina d’habitatge de l’IMAS, que, malgrat els hi piqui, són iniciatives que es varen posar en marxa la passada legislatura.

I per últim, tenim la mesura estrella de la Presidenta Prohens, el programa de Lloguer Segur, que ha començat estrellada, ja que ni tan sols té pressupost. Aquest programa pretenia incentivar la posada al mercat d’habitatges que porten més de sis mesos sense llogar, però els preus segueixen sent massa elevats per a gran part de la classe treballadora. A més, està destinat només a residents que porten més de cinc anys a les illes, excloent així les persones nouvingudes que necessiten un habitatge per poder treballar. En definitiva, és una mesura que beneficia més als propietaris que no pas als inquilins, i no garanteix una solució justa per a les persones que necessiten un habitatge.

En conclusió, l’accés a un habitatge digne a Mallorca és un dret fonamental que actualment està lluny de ser garantit. L’augment dels preus, la demanda turística i la manca d’oferta assequible són factors que dificulten aquest accés. A més, les polítiques actuals no només no aborden adequadament aquesta crisi, sinó que sovint castiguen les persones que viuen en condicions precàries. Les mesures adoptades pels actuals responsables polítics, han estat insuficients i, en alguns casos, contraproduents. És urgent implementar polítiques integrals que augmentin l’oferta d’habitatge assequible, regulin el lloguer turístic i ofereixin suport real a les famílies més vulnerables. Només així es podrà garantir que tots els residents de Mallorca tinguin accés a un habitatge digne i es posi fi a aquesta realitat inhumana.