El camí incert de la senyora Ribas

Així com el cadàver momificat d’Ötzi, aparegut en els Alps en temps de desglaç, va permetre als científics fer grans avanços en el coneixement de la prehistòria, el pensament de la senyora Idoia Ribas, fins ara portaveu de Vox al parlament illenc i abanderada de l’associació Avanza en Libertad, permet a les darreres generacions adquirir un coneixement minuciós d’allò que va ésser el franquisme, sense necessitat d’haver de consultar l’Arriba dels Laín, Tovar o Maravall. La visió que en té, la senyora Ribas, de la convivència i del país, és la d’aquests intel·lectuals. No ho pregona, la senyora Ribas, però és evident que Vox no li acaba de fer peça. Peca de tou, Vox...? S’ha parapetat en la defensa de la Transició, deixant de banda l’anomenada Llei de Principis del Movimiento...? Cosa d’això hi ha. Ridruejo, un altre dels d’Arriba, en divagar entorn de pàtria i convivència escrivia quelcom tan lamentable com que un futur esperançador passa «por la sumisión de todos a una norma». Ho afirmava al inicis dels anys quaranta, quan Hitler i Mussolini endolaven l’Europa democràtica i el franquisme acabava d’imposar l’unitarisme ideològic i moral. Podem imaginar-nos que aquesta manera d’entendre la vida dels sistemes dictatorials coincideix amb la que desitja la senyora Ribas per a nosaltres, els mallorquins, i espera aconseguir-ho a força de fer-nos passar per l’adreçador. L’avala un bon pedigrí: va fer part dels equips de Carlos Delgado, de Rosa Estaràs... Tot i el seu verb arrogant no deixa d’ésser un valuós actiu del Pepé. Amb un any de legislatura ha assolit retrocessos cabdals de la qualitat democràtica amb la derogació de les lleis de Memòria o amb l’aprovació de la lliure elecció de llengua a les escoles, i és a punt d’aconseguir que els infants vagin als toros. Tanmateix, de les seves declaracions, publicades en aquest mateix diari per Alícia Mateos, podem deduir que la ciutadania l’ha decebuda. Diu: «Estamos llevando a cabo muchas actuaciones importantes (···) y no tenemos respuesta de ninguna entidad de la sociedad civil». Clar i net: nota a faltar aquella escalfor que les masses de pícnic i bandereta brindaven a Don Fransisco quan sortia al balcó de la madrilenya plaça d’Orient. Per això ha fundat Avanza en Libertad, una guingueta que ha copiat el nom de La Libertad Avanza, el partit d’un ciutadà argentí, políticament tan menyspreable com Milei. Els seus objectius immediats passen per reconciliar la societat actual amb els valors fonamentals del franquisme, la qual cosa comporta l’exaltació de l’espanyolisme més barroer i una revisió a la baixa de les polítiques vigents en drets humans com són les d’immigració i feminisme, a més d’altres qüestions puntuals. Quines...? Me les imagino. I us en faig un tast: retirar les subvencions a les entitats culturals i aconseguir que la Coral Universitària acabi els concerts cantant a quatre veus aquella tonadeta de Puigdemón a prisión, per allò que cal no abaixar la guàrdia davant la continuada amenaça catalanista. Serà una feina àrdua, la de la senyora Ribas. Però, tot i saber-ho, tira endavant. No sé si la pàtria (la seva, és clar) li sabrà agrair degudament, però ben segur que el Partit Popular n’estarà d’allò més satisfet. Feina feta té bon aire. I si, com és el cas, la fa un altre per tu...? Imagineu-vos-ho! Millor que pa amb mel.