El lloc de la memòria

Fundar i presidir un equip de futbol té molt de mèrit. Fer-ho com a representant d’una societat mutualista té un valor afegit. Cent anys més tard, Ajuntament i Club han considerat que la Ciutat ha de servar la memòria d’aquest fill insigne, amb l’objectiu d’associar-lo als valors que convé enfortir i transmetre a la ciutadania. Així han obrat l’Ajuntament d’Inca i el Club Esportiu Constància amb Miquel Beltran Planas, referent de la memòria ciutadana i esportiva. La ciutadania necessita i espera gestos. Miquel Beltran Planas, com tots els humans, és un ésser situat. Com tothom visqué associat a un lloc, una ciutat. Més concretament a l’associacionisme, la política, l’empresa i la gestió esportiva. Qualsevol d’aquests microcosmos té el seu lloc i el camp de futbol és el lloc on celebram, compartim, jugam, socialitzam, patim, cridam, aplaudim, admiram i ens igualam amb més intensitat. Per això els estadis són espais de memòria, de records extraordinaris, però també de fracassos i frustracions col·lectives. Quan Miquel Beltran Planas liderà la creació del Club Esportiu Constància, Inca encara no havia acabat de curar les ferides de les revoltes obreres de 1919 i era, per a molts, una ‘ciutat rebel’, denominació que utilitza l’admirat Toni Padilla per definir la ciutat de Sabadell. Maridar ciutadania, memòria i un estadi de futbol té una energia i una projecció social d’un calat extraordinari. El camp de futbol és un punt de trobada excepcional, transversal i integrador. Essent batle d’Inca, entre el 1933 i 1936, Beltran segur que no deixà d’assistir als partits que el CE Constància jugava a Es Cos, i pogué gaudir d’aquella primera gran fita històrica del club en proclamar-se campió de Mallorca, tot superant el CE Mallorca. Per primera vegada en la història d’Inca, un equip esportiu va ser rebut en massa per la ciutadania, homenatjat pel Consistori. Mai no havia passat. El futbol pujava a la balconada de la Casa de la Vila. El setembre de 1951, Beltran s’hauria recuperat aparentment de les ferides de la guerra i la postguerra. El mateix dia que els diaris reflexionaven sobre la bancarrota del Club, l’empresari era notícia perquè la seva filla acabava d’anunciar el lligam matrimonial amb una de les bones famílies de la Ciutat. Els futbol ens convida a una cita sempre sorprenent i juganera, malgrat els esquinços de la història, ja que oblidam i seleccionam aquella memòria que ens convé. La placa que diumenge es col·locà a la grada del Nou Camp d’Inca retorna Beltran al seu lloc, al costat dels espectadors, dirigents i esportistes, perquè aquella essència de la vida que tu i jo valoram mai no es perdi.