Podridura

Javier Mato, el brillant col·laborador d’aquest diari que sempre aconsegueix posar l’esparadrap a la nafra, en un dels seus últims articles, titulat ‘El gobierno de los sabios’, al meu parer tornava a encertar-la de ple. I això que feia més referència al món intel·lectual i acadèmic que no pas al social i polític. Jo no coneixia aquesta agència estatal que Mato esmenta, Aneca, de capacitació i avaluació. Bé, tots coneixem el que coneixem, i allò que coneixem fa que sovint siguem escèptics amb el repartiment que es fa del bé i de la bondat de cadascú en tots els sentits. Al final, del que es tracta en aquest món, és de saber fer l’anguila. Més o menys, sempre ha estat igual. Però sorprèn que no hàgim avançat el suficient per tenir una societat més honesta i civilitzada. Més digne.
Tot plegat ens porta a una greu podridura social. A una infecció social generalitzada. Però que aquesta infecció la trobem enquistada en l’àrea institucional pedagògica ho fa tot més alarmant. L’educació saludable no està en el lloc que li correspon. Com a funcionari de l’Estat durant molts anys, jo ho vaig viure de primera mà, però ho donava per bo perquè acceptava que la inèrcia negativa ho domina tot. El frau i l’adulació eren i segueixen sent els imperatius de la vida oficial a tot al planeta humà. Es veu que la condició humana no té solució humana.
Que hi hagi un Consell Social dins la Universitat per vigilar aquestes malifetes, diu Mato, i així sembla certament que és, tan sols serveix per ignorar l’elefant que està instal·lat dins el saló. Molt oportuna aquesta metàfora del probòscide. Res, amic Mato, no et facis mala sang perquè no podem lluitar contra l’estupidesa. És massa predominant.
Però el pitjor de tot és que la podridura és sempre un efecte lateral de la cultura. No és mai genètica ni hereditària. Paradoxalment, també és cultural. Som els mateixos homes els que la generem i la practiquem. És un producte elaborat, no natural. Per què? Per què? Em demano per què? Per què cultivem nosaltres mateixos la podridura política i facultativa, discrecional?