En Rushkoff el varen triar en Bezos i en Zuckerberg sense consultar-nos a n’Elon, a n’Amancio i a mi, però la van encertar. Ens va dir que si el mig milió d’ultrarics aturàssim, evitaríem l’esdeveniment. Però ens ho passam massa bé fent doblers i anant en avió privat.
Anem al gra. Essencial: quintuplicar l’àrea del búnquer. M’és igual si dispara el preu. Córrer damunt una cinta fa pobre. Vull poder caminar cinc quilòmetres per un túnel recobert de pantalles led on es projectin imatges en pla postes de sol amb so Bang & Olufsen.
En Douglas ens va explicar que explorar altres opcions amb la parella pot ser un entreteniment d’alta qualitat durant un confinament llarg. Vull una sala elegant, que no sembli un sex shop però que hi hagi un poc de tot. La pantalla que sigui enorme i vull discs durs amb un mínim de 300 petabytes de porno en HD. Per cert, en seleccionar el personal de servei, que l’atractiu sexual sigui criteri clau tant per homes com per dones: no sé què em pot durar la meva dona ni si canviaré de gustos.
Hem de triplicar l’hort interior que teníem previst amb sistemes d’aire independents per si hi ha contaminació per fongs. Compra cinquanta peces de recanvi de cada peça del motor de la depuradora de la piscina. Millor, compra cinquanta depuradores. Et confirmo que vull el túnel de vent per tirar-me en paracaigudes i el rocòdrom amb una rèplica del cim de l’Himàlaia. Per la sala de concerts, en lloc d’imatges planes, vull que em gravin en holograma als meus artistes preferits. Sí, costi el que costi. Amb Taylor S. ja hi xerr jo. Per a la meva dona fes una rèplica a escala de dotze botigues tipus Versace o Tous. Dotze dependents, no: amb una Georgina i un Cristiano feim de sobres. Per a mi, un concessionari Ferrari i un de Porsche. On conduiré? Ben vist. Vull una cinta, com les de córrer, però per anar en cotxo. Hòstia, què és aquesta brillantor?!!! Em cremen els ulls!!!
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
El neoliberalisme és immoral.. gràcies per l'article
Moltes gràcies, Tomeu. Te recoman de totes totes "La supervivencia de los mas ricos" de Douglas Rushkoff. És el llibre en el que es basa aquesta història (una mica exagerada, però no gaire). El que m'ha cridat més l'atenció del llibre és que està estudiat que la riquesa i el poder provoquen un trastorn similar al que pateixen les persones que han patit danys als lòbuls orbifrontals que els impedeix tenir empatia.
Fantasia, ciència-ficció? ja... però s'ha de semblar molt als pensaments i idees de la guarda de malvats que conformen el grup de milmilionaris. Gràcies per aquest relat.