Som testimoni en un judici. Començ a declarar i el funcionari m’atura. Diu que cap problema si ho vull fer en català, que hi estic en el meu dret. Però hi hauré de tornar un altre dia. Que, ell, de català no en sap (fins i tot m’informa d’on és, com si això ho expliqués tot). «Lo siento», diu. Ho calibr. Som allà per fer un favor i potser encara enredaré el plet, i hi hauré de tornar, en horari de feina. Claudic.
I si el funcionari no hagués sabut castellà? La repercusió política i mediàtica, les reponsabilitats. La histèria. Fals problema: tots en saben. Així les coses, l’ajuntament de Palma ha decidit que els funcionaris no importa sabin català. Que evitaran un «apartheid». N’han dit apartheid. El cinisme, no les desprimeix? Tothom sap que l’ús del mallorquí recula i tots els catalanoparlants sabem de les dificultats i tensions per ser atesos en la pròpia llengua, la del país.
El nostre govern reacciona amb una doblerada en suport del castellà. 60 milions d’euros en un pla per segregar els alumnes per llengua a les escoles, per exemple. L’exposició del Pla fa un cant a la integració, la convivència i l’intercanvi cultural. Positiu. Idò, per què no destinen els doblers a millorar els miserables recursos per a la inclusió?, imprescindibles en una societat desbordada. Diu el Pla que l’objectiu és que tots els alumnes estiguin capacitats en les dues llengües oficials. Estrany procediment. Enrevessat. Tanmateix, a ningú escapa l’objectiu real.
En un triple salt mortal, justifiquen la mesura en l’article 27.3 de la Constitució, en el dret de les famílies a què els seus fills rebin l’educació religiosa i moral congruent amb les seves conviccions. Com ho senten, el nostre Govern creu que aprendre en català pot atemptar contra les conviccions morals o religioses d’algú. Hauria de ser algú que fes del patriotisme espanyol una fe dogmàtica i excloent, amb la seva soteriologia i litúrgies, amb màrtirs i condemnes eternes, amb croades i inquisicions. Algú que cregués que Sant Miquel, en comptes de sospesar ànimes, examina d’espanyolitat.
Els qui troben que ésser mallorquí és pecat, que exercir de ciutadà en el teu propi país, és pecat, toparan amb molts de pecadors contumaços.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
MoixetaMentida i confusió sa que amollau ets espanyolistes, que voldríeu reescriure s'història fent creure que sa llengua nostra ès sa castellana i no sa catalana. Sort que no hem perdut sa memòria i encara sabem que aquí sa llengua suplantadora ès sa castellana, coneguda com a "foraster" perque ve de fora, de Castella com indica es nom. Presumiu de mallorquins però parlau i escriviu sempre en foraster: sou mallorquins aforasterats per mor de sa castellanització franquista que voldríeu reprendre. Una pena!
Senyor Alorda, estam perdent el català de les Balears perque els propis balears voten a favor de seguir amb l'economia que els dona menjar: massificar i destruir territori. Aquesta democràcia ens duu a l'autodegradació. Sense pactes transversals pre-electorals, guanya el populisme. Perd la terra, el paisatge, la qualitat de vida i el català. La supressió de la Comissió de Medi Ambient és més greu que els atacs al català. On són els professors? Amb llengua i sense natura estarem ben fotuts.
El único pecado que veo ahí es la mentira: confundir el mallorquín con el catalán, defender la imposición de la neolengua suplantadora y hacerse llamar mallorquín y nacionalista...