Ara mateix, sobre el planeta Terra, només hi una sola espècia humana, la de l’Homo sapiens. Tots sabem què significa aquesta expressió, sapiens: que som savis, homes savis. Però, com a homes savis que som, cal que ens fem la pregunta següent: som savis realment? O tot és una miserable ficció? L’Homo sapiens té una feblesa molt particular: la de creure’s el que la majoria creu i fer-la vertadera, com la de reunir-se en grans concentracions d’individus per presenciar competicions esportives i fer-les importants.
Només fa una setmana que, entre nosaltres, un partit de futbol, un esport que irònicament ha aconseguit elevar el nivell cultural i educatiu de la població mundial, reuní més de 60.000 homos sapiens a Sevilla per animar els seus respectius equips, el Mallorca i el Bilbao. Una veritable efemèride que va mobilitzar centenars de milers de persones, també sapiens, davant els televisors de tot Europa.
Però això no és res. Fa més de dos anys que milions de sapiens sapiens es maten uns a altres pels carrers i les ciutats d’Ucraïna per demostrar quins d’ells són més sapiens. Són tan sapiens que, per demostrar-ho, es maten irracional i violentament.
Una mica més a prop, en el nostre mateix mar Mediterrani, Israel està causant un genocidi històric i capital contra Palestina. Sapiens eliminant sapiens. Quanta saviesa!
En un altre nivell de sapiència, des de fa segles, els sapiens dels Països Catalans estem envaïts i oprimits pels sapiens de Castella i els seus col·laboradors instintius, amb l’única finalitat d’impedir que siguem lliures i que siguem qui som i com som. Fins i tot els jutges espanyols ens acusen, als catalans de l’OCB i d’Omnium Cultural, de ser perillosos terroristes.
Som de veritat els humans Homos sapiens? Els que acceptem dir-nos-ho no deixem de dubtar-ho en tot moment. En el fons, som nosaltres mateixos, i ningú més, els que ens diem sapiens. Quanta, quanta, quanta estupidesa!
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Cuando uno ve pasar la vida desde una esquinita de la historia, es decir, viendo lo poco que le interesa e ignorando el resto y despreciando todo lo que no le entra en la cabeza, da lugar a un especimen reaccionario y nacionalista que no soporta nada que se salga de su estrecho y canónico modo de ser, es lo que llamamos un amargado llorón.
Així és, gràcies per l'article