L'actual règim democràtic i la superació del franquisme es va fer al crit de «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia». Avui sembla que això de l’amnistia és una abominació, la llibertat és selectiva i l’autonomia relativa. La política, que és el noble art de resoldre els problemes de la gent, lluny de cercar solucions a les demandes de la ciutadania, s’ha instal·lat en el conflicte com a principal argument de la seva raó de ser.
L’Estat de dret es fonamenta en la llei, però la llei ha de ser justa i no un element de persecució de la dissidència política o de les minories nacionals existents, encara que no es vulguin reconèixer. El problema català existeix i no és una qüestió puntual sinó estructural de la política espanyola. Amb amnistia o sense, hi ha un poble que se sent nació i cerca el seu encaix polític, dins Espanya si és possible o fora d’ella si no ho és. Espanya ha de decidir si atén la demanda nacional catalana o si s’hi oposa, l’statu quo actual no es sostenible per molt de temps. L’esquerra sembla que ha optat per cercar aquest encaix amb un pacte complex que abordi les principals qüestions, si més no, a curt termini. La dreta, en la seva pugna amb l’esquerra, manté el discurs de la crispació que abona la via de l’enfrontament i la repressió per anular la reivindicació catalana, la qual cosa aboca el catalanisme a la independència com a única alternativa de supervivència futura.
Els poders interns de l’Estat s’han sentit forts en l’aplicació de mesures dràstiques contra les persones i les institucions que no han acatat la seva particular interpretació de la legalitat vigent. A curt termini sembla que se n’han sortit, desactivant i dividint l’enemic. Espanya davant el món i l’opinió pública ha restablert l’ordre intern i la cosa no ha passat a majors esdevenint un problema internacional. Però no ens enganyem, si l’esquerra no arregla el tema de la plurinacionalitat de l’Estat i la dreta s’hi avé, és qüestió de temps que rebroti el procés d’independència de Catalunya i, aquest cop, amb la convicció que no hi ha retorn a la solució autonòmica. La convulsió del nacionalisme espanyol amb els nacionalismes perifèrics ens abocaria a una situació políticament insostenible on tot els escenaris estarien oberts.
10 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
MarBoschNo sé como van a tener la independencia, pones a países de la antigua Yugoslavia, allí hubo un guerra, eso es lo que quieres???????
¡ Quin doi !
Menos tonterías y más cumplir la Ley. Eso es básico en democracia. Sin amnistías ni mangarrufas con Koldos, Marruecos, Falcons, etc Cataluña es España y el futuro de Cataluña lo decidiremos todos los españoles. Y al que no le parezca bien, Francia está cerca….y Waterloo también.
ma non troppoClaaaaaro, la amnistia a los franquistas es buena, la amnistia fiscal del PP es buena, pero la amnistia actual és muuuuy mala. Seeeee 🤣🤣🤣🤣
Para poder perdonar hay que pedir perdón. Eso para empezar. No se puede perdonar a quien no pide perdón y encima, para mayor recochineo, dice que lo volverá a hacer. Y segundo, no existe el derecho de autodeterminación en la nación española, por mucho que se sienta otra cosa. Muchos sentimos otras cosas en muchos ordenes de la vida y nos tenemos que conformar para poder convivir. Lo de los separatistas, aparte de una enfermedad mental, es una ensoñación.¡ Viva España, Viva el Rey.!
TroloTenim una "democracia" tutelada per franquistes, perquè la mateixa constitució quan fou redactada era enviada als militars perquè li donessin el vist i plau. Per cert, aquí us deix una petita llista: Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia, Ucraïna, Croacia, Sèbia, Eslovàquia, Txèquia, Irlanda, Islàndia, Suència, Noruega, Kosovo, Cuba, Filipines, i tota Sud Am'èrica, ... I ara no en record més, però aquests són estats que s'han independitzats al llarg dels segles XIX i XX, com podeu observar molts ho feren d'Espanya i què vull dir? Idò que quan un poble vol la independència, sigui d'aquí a 1 dia, 1 setmana o 1 segle, SEMPRE l'acaba conseguint i el magteix acabarà passat a Catalunya, sigui per via acordada (referèndum) o perquè sí, ens agradi o no, però és el que hi ha.
Els moviments independentistes d'Espanya se basen en la intolerància a les cultures no castellanes. Si els castellanistes tolerassin als demés, l'independentisme baixaria a mínims. És l'actitud del "a por ellos" lo que dóna força. Aquí tenim als de vox que treven vots dient que eliminaran el català.. com volen que els no castellanoparlants estem còmodes? És impossible
Lo que es una abominación apoyar amnistiar a quien todos los días te dicen que lo volverán a hacer. 😉
Los hay que la palabra amnistía la manejan a su gusto. Aquella amnistía y la de ahora son muy diferentes. Antes era borrar todo lo que se podía;, ahora son SIETE tíos que según convenga al fugitivo votarán de una manera o de otra. Cuando alguien larga en catalán, en un medio que lleva 130 años haciéndolo en castellano, ya no es necesario pedir nada. Que no somos gilipollas, hombre.
La de vueltas que da para justificar el saltarse la ley "porque yo lo valgo"...Tenemos democràcia desde hace más de 45 años. Y la legislaciones vigente es igualmente democrática. Por tanto, ni Franco ni franca ni franqui...la amnistia es una perversión totalitaria para salvar de sus responsabilidades penales y civiles a unos sectarios que se saltaron la ley por sus caprichos. No me venga con la tipica charlatanería trilera pera hacer pasar por bueno lo que es un enorme fraude político y jurídico.