Victor GayàPalma04/04/24 0:30
TW
0

Hem superat una de les setmanes de major moviment de masses que, per més inri, encara se l’anomena ‘santa’. Es tracta d’una d’aquestes setmanes en què les anades i les vingudes s’intensifiquen talment fases de tempestes solars. Bona part de la humanitat es troba afectada per aquest moviment perpetu de periples sense odissea, d’escapades sense esperit expedicionari o descobridor. Certament, hi ha moments d’especial magnitud, similars a l’instint de migració estacional, però, contràriament a les aus o als cetacis, aquest desig de desplaçament en els humans dura tot l’any, és permanent, com el seu estat de zel.

El moviment perpetu és contradit per la termodinàmica, però l’ésser humà, en aquest com en tants altres àmbits, no atén les lleis de la física i ha adoptat el seu propi dinamisme tèrmic. A més de la física –la newtoniana, la de l’atracció de les masses; i la quàntica, la de quan-a-mi-em-plagui– aquest moviment perpetu també contradiu les lleis de la psíquica, almenys de la psíquica que va desenvolupar la ciència i l’art a partir dels assentaments.

Molta gent s’ha posat en mode viatge, sense mirar prim ni veure més enllà, la mateixa gent que té por a viatjar al seu propi interior, la mateixa gent que plany o té fòbia als immigrants.