La insolidaritat de baixar impostos

A la situació actual, el que acabarà perjudicant als illencs es que el Govern no demani també un sistema de finançament com el català; entre d'altres motius, perquè els que romanguin dins el règim ordinari de finançament estatal hauran de contribuir en tot el que deixi d'anivellar el que en surti. Com fa Catalunya ara respecte del que no aporten les Comunitats basques. Per tant, o Balears demana un tractament com el català, que transparenta la solidaritat en el pacte ofert, o bé haurà de lluitar dins el règim comú per no haver d'assumir més encara el llast de la falta de redistribució de l'Estat o la dels qui surtin del finançament ordinari.

I és que si Balears apliqués el mateix sistema de finançament que reclama Catalunya, en sortiria sens dubte beneficiada. Ja com a representant a la Comissió de reforma del finançament autonòmic, en l'època de Francina Armengol, el meu vot particular va proposar una cosa molt similar a la que planteja Catalunya. València, Catalunya i Balears han estat les CCAA pitjor tractades amb el finançament actual. Catalunya està intentant ara sortir del règim ordinari, a l'empara de l'aritmètica parlamentària. València ho fia a que el govern espanyol amic li solucioni. A Balears, en el passat tant el PP com el PSIB han denunciat el dèficit fiscal, i ara que hi ha una oportunitat de reequilibrar-lo, potser s'haurien de moure. Altrament supediten l'interès dels seus ciutadans al suposat bé superior nacional d'una redistribució mai avaluada i dubtosament efectiva per a reduir la desigualtat personal de les Comunitats subsidiades.

Balears en sortiria beneficiada del pacte fiscal, ja que té més capacitat tributària que no finançament rep, especialment valorat en termes de capacitat adquisitiva, ja que un euro no compra el mateix a Balears que a Extremadura. En termes de contribució fiscal les Illes aporten molt, tenen una economia molt dinàmica, que genera molts recursos, mentre per la via de les despeses que l'Estat transfereix a Balears, en el millor dels casos ho fa segons el pes poblacional, que en termes de capacitat adquisitiva es situa per sota. Això produeix un desajustament entre ingressos i despeses. Negociant ara la despesa i l'aportació solidària amb l'Estat, recuperarien dèficit fiscal, i des de la nova autonomia podrien exigir després els ciutadans illencs més responsabilitat en la gestió dels recursos.

Però paradoxalment el Govern balear es pronuncia en contra de la proposta catalana, no perquè no convingui, sinó, crec jo, per raons polítiques de no haver de fer costat als independentistes catalans, tot i que probablement si aquests ho aconsegueixen, després s'hi voldran sumar.

L'autonomia tributària que reclama Prohens resta així qüestionada. Si hom reivindica autonomia tributària, es pel bo i pel dolent. Hi ha qui vol autonomia fiscal només per a baixar impostos. Si la presidenta balear pensa que baixant impostos augmentaran les bases imponibles i així recaptarà més, que ho provi. Altres Comunitats poden, però, voler autonomia tributària per una pressió fiscal, no més baixa, sinó més adequada a les necessitats de la seva economia. Ara bé, si el govern actual demana igualment autonomia fiscal per baixar impostos als més rics, el dia que tingui necessitats de despesa, després no podrà reclamar solidaritat de la resta. La responsabilitat fiscal recauria en el propi Govern que ha fet aquell ‘dumping' fiscal hipòcritament insolidari.

Els governs de dretes volen baixar impostos sense perdre recaptació. Però si tothom baixàs la pressió fiscal a la vegada es perdria el reclam de traslladar bases fiscals a Madrid, Múrcia o Balears, i per tant aquella possibilitat de majors ingressos desapareixeria. En aquest sentit, no hi ha res més insolidari que el ‘dumping' fiscal a dins d'un mateix Estat, intentant perjudicar al veí que necessita de recursos per a ser solidari amb els seus conciutadans.