Regionalistes aideològics

Un segle després, és possible que molts dels nostres conciutadans tenguin una idea semblant dels partits que al llarg del temps han pretès ocupar aquest espai. La indefinició i la reivindicació d’un eteri «lo nostro», que no s’acaba de concretar mai per por a ser acusats de catalanistes, transforma aquest espai en una mena de marca blanca de no se sap ben bé de què. Una frontissa que bascula a la dreta o a l’esquerra segons les circumstàncies polítiques del moment.

La gestió institucional ordinària del dia a dia i les capacitats personals dels seus referents locals supleixen la visió d’un tot que no es percep amb claredat com un projecte gaire diferent dels postulats que puguin representar un PP o un PSOE en versió autòctona, o una mena de Coalició Canària d’ideologia neutra, en el millor dels casos.

Tot i tenir un projecte moderat i consistent en aquestes darreres eleccions locals i autonòmiques, l’espai que agrupa regionalistes i nacionalistes de centre ha estat ignorat i castigat. La polarització ideològica s’ha imposat i les alternatives que han volgut agradar a tothom i fiar-ho tot al prestigi personal dels seus candidats han tengut un recorregut limitat. La política vol definició i confrontació ideològica, encara que això tengui els seus costos i no sigui assumible per tothom. Un partit ha de saber quin és el seu espai: tant en l’eix dreta-esquerra, com en l’eix de l’autogovern i la identitat nacional. No reafirmar-se allà on un és genuí i emular el discurs de les forces estatals de referència, tard o d’hora, et fa innecessari. Les propostes poden ser àmplies i plurals, moderades o contundents, però han de ser coherents amb la ideologia sentimental que es pretén representar, liderar i fer créixer.