Enyorança

Deu ser cosa de l’edat, però de cada dia més enyoro aquells personatges emblemàtics de pura raça, hispànica, irracional i malvada, com Felipe González, Alfonso Guerra i José María Aznar. Sobretot aquest últim, que mai baixa del seu cavall inarticulat i guerxo del seus dies de glòria i esplendor polític. Quin personatge més ridícul, més risible i més mesquí! I aquí el tenim encara ara. Aquests dies, coincidint amb el vintè aniversari dels atemptats jihadistes del 11-M a l’estació d’Atocha de Madrid que causaren gairebé dos-centes morts i més de dos mil ferits, José María Aznar ha tornat a reviscolar per reiterar les seves mentides de sempre: que va ser ETA qui va fer aquell múltiple assassinat. És un individu que en comptes d’avançar, retrocedeix en el temps i en la política. És un reaccionari al qui li agradaria que ETA tornés a actuar com abans. El pitjor de tot és que, com Francisco Franco Bahamonde, el Generalíssimo Franco, continua tenint els seus seguidors sonats i trastornats.
Quina nació és aquesta, la castellana-espanyola, que no deixa mai de construir monstres? Després d’aquests hem tingut a M. Rajoy, a Fernández Díaz i, últimament fins ara mateix, a Díaz Ayuso. Pedro Sánchez és un petit llop vestit d’ovella que qualsevol dia mostrarà quin és el seu veritable tarannà depredador. De moment, tot està en un punt de transició dominat, de moment, per la tropa de jutges que pretenen tenir el poder a les seves mans. Quin país! Però ningú com Aznar per negar-se a demanar perdó per la seva política inhumana i criminal per haver dit i fet tot el que va dir i va fer. Continua negant l’autoria dels veritables assassins i fent valer la seva versió de falsificació i mentides. Aquest homenet de bulto no para mai de fer-se passar com el bufó més gran de la història recent d’Espanya.
Com t’estàvem enyorant, José María! A la fi has tornat! Quanta alegria! Visca l’analfabetisme hispano-madrileny-castellà! Al costat d’Aznar, Pedro Sánchez és un escolanet de Primera Comunió.