Núria PascualPalma02/03/24 0:30
TW
1

Quan érem adolescents, els horabaixes d’estiu solíem trescar i xafardejar pel poble amb les amigues. Tenc el vívid record de trobar-nos sovint a la padrina de na Llucia prenent un refrigeri amb les seves amigues al bar del passeig. Saludàvem, i en partir, sempre dèiem el mateix: aquestes serem nosaltres de grans.

Ara, les amigues de tota la vida vivim cada una a un racó diferent. No per gust, sinó perquè vivim on ens podem permetre. Massa bé que, d’una manera o d’altra, totes hem sortit de la casa familiar, però això ha implicat distància física. Quan era petita em veia sent major i sortint a fer un Bitter Kas amb les de sempre. Però la crisi de l’habitatge i el no poder viure al poble també és això: no saber si quan siguem velles, podrem sortir juntes a prendre la fresca els vespres d’estiu.