Un místic va exclamar: tot el món és desolació per no haver qui mediti i pregui! El món està malalt y tots participam d’aquesta malaltia. Ramon Llull en el Llibre de Contemplació (volum 3, cap. 115) proposa tres remeis per a curar tal malaltia i que a la vegada podrien ser uns bons exercicis quaresmals:
1. Considerar i meditar sobre la bondat de Déu. Em cura el pensar que som estimat per Déu.
2. Considerar la vilesa i misèria d’un mateix. Som incurable quan som incapaç d’una auto-crítica i estic ple d’orgull.
3. Considerar la vanitat d’aquest món en que ens ha tocat viure.
Per a compensar aquesta situació hi ha un bon grapat de persones que avui a la matinada han resat així: «S’han fos les ombres de la nit, l’aurora brilla, neix la llum; amb cants devots, plens de fervor, preguem a Déu que ens ha creat. Que ens alliberi, compassiu, de les angoixes del pecat, ens concedeixi la salut i ens faci el do d’eterna pau». La pregària cura i salva. La bellesa d’una persona que prega és incomparable amb qualsevol espectacle que ens pot oferir la creació. Pregar és transcendir i traspassar el què som, el què veim i el què desitjam.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.