La història de lluita i compromís de l’entitat, que aspir a presidir, es remunta sis dècades enrere, quan en plena dictadura franquista un grup de persones, compromeses amb el país, feren una passa valenta i constituïren l’Obra Cultural Balear; sensibilitzar la societat sobre la identitat de les Illes Balears i defensar-ne la llengua i la cultura pròpies n’eren els seus objectius, que s’han mantingut inalterats all llarg d’aquests 60 anys. El compromís amb el país i amb l’entitat són també els motius que mouen tots els membres de la candidatura que encapçal a presentar-nos a les eleccions de dia 21 de febrer, amb la intenció d’enfortir-la i mantenir-la com a referent indiscutible de la nostra societat civil.
Som ben conscients que el context en què ens hem de moure és complicat, però l’OCB té una llarga trajectòria d’actuació en circumstàncies històriques adverses i, des de la seva creació, ha participat en tots aquells processos de redreçament democràtic, de demanda d'autogovern i de normalització lingüística i cultural que ha viscut el país. Reivindicacions com l’Estatut, l’oficialitat de la llengua catalana, la seva introducció al sistema educatiu o als mitjans de comunicació, varen ser lluites impossibles d’entendre sense l’impuls i la feina constat de l’OCB. En quatre dècades de règim autonòmic, és innegable que hi ha hagut avenços, tot i que mai han arribat a complir les expectatives que s’ha marcat històricament l’entitat.
Actualment però, tornam a ser més necessaris que mai. Els pactes de PP i VOX, especialment al Govern autonòmic, però també al Consell o a ajuntaments tan importants com Palma, Calvià, Marratxí o Llucmajor, ja evidenciaven que ens trobàvem a les portes d'un segon quadrienni negre per a la llengua catalana a les Illes Balears. Fins a dia d’avui, l’inventari d’accions contra el català no ha deixat de créixer, i l’extrema dreta, que marca el pas de la política de regressió i persecució lingüística al Govern Prohens, ja adverteix que no hi vol renunciar.
El degoteig de polítiques que atempten contra la nostra llengua i la nostra identitat és continu: l’eliminació de l'exigència de coneixements de català per als professionals sanitaris, decisió contra la qual l’OCB ha promogut la presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional; l’aplicació d'un pla de segregació ligüística a les nostres escoles, amb el rebuig unànime de la comunitat educativa; el capgirament dels usos lingüístics del Parlament i d'altres institucions i administracions públiques; la retallada de les polítiques actives de promoció de la llengua catalana; l'eliminació de l’oficina de drets lingüístics per substituir-la per una comissaria d’imposició del castellà, en mans de VOX, o, en aquest cas per part del Consell, l'intent de canvi de data de la Diada de Mallorca, en just sis mesos de legislatura, en són només una mostra.
Arran d’aquest context polític hostil, necessitam enfortir l’OCB: hem d’estar preparats per plantar-hi cara amb tota la contundència que l'ocasió requereix. La candidatura que represent treballarà amb il·lusió i coratge per fer-ho possible. Volem uns socis mobilitzats i engrescar tots aquells que estimen la llengua i el país, des de totes les sensibilitats del mallorquinisme, a unir-se al nostre projecte. Perquè a cada agressió els hem de respondre, ben clar, que el nostre amor a la llengua és infinitament més fort que el seu odi.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
JoanEs Govern vol protegir es PRIVILEGIS lingüístics des castellanoparlants, heretats de sa castellanització franquista que introduïa es castellà (foraster) com a llengua oficial, mentres ignorava o perseguia sa llengua catalana, pròpia des mallorquins, menorquins i pitiüsos de fa vuit segles. Comprenc que ningú vol perdre privilegis, però ès de justícia derogar-los: es privilegis des castellanoparlants sí que perjudiquen es drets des catalanoparlants: si es primers tenen es privilegi d'esser monolingües i de fer una vida monolingüe sense girar sa llengua mai, es segons han de tenir s'obligació d'esser bilingües i han de fer una vida bilingüe girant sa llengua sovint. Per evitar aquesta situació i fer justícia, ses comunitats catalanoparlants han de prendre exemple de ses castellanoparlants, que imposen sa seva llengua d'una manera tan real i efectiva que ningú piula. Ben igual que ès impossible fer vida normal a Madrid, Burgos, Sevilla o Badajoz sense conèixer sa llengua castellana, ha d'esser impossible fer vida normal a Barcelona, València, Lleida o Mallorca sense conèixer sa llengua catalana. S'imposició des català a ses comunitats catalanoparlants ha d'esser tan real, efectiva i contundent com s'imposició des castellà a ses comunitats castellanoparlants, de manera que tothom tengui clar quina llengua li convé conèixer si no vol esser un marginat econòmic i social. A ses comunitats castellanoparlants tothom ho té clar i ningú se'n queixa. A ses comunitats catalanoparlants n'hem de seguir s'exemple, perque està demostrat que funciona.
El Govern lo único que pretende es proteger los derechos lingüísticos de los castellanohablantes en las administraciones públicas, incluida la educación, derechos que hasta ahora han sido pisoteados gracias al pressing de entidades multisubvencionadas como la OCB. El Govern no pisotea ningún derecho adquirido de ningún catalanohablante, sólo amplía los derechos de los castellanohablantes. Otra cosa es que algunos, como el autor, ponga la lengua por encima de los ciudadanos. Típico entre los colectivistas nacionalistas que sacrifican siempre los derechos individuales en el altar de los "derechos" colectivos: TODO POR LA LENGUA
RockNo som soci de s'Obra Cultural Balear, però tenc ben clar que s'intolerància ve des nacionalistes espanyols que volen preservar es privilegis heretats de sa castellanització franquista. Ni ses Illes Balears són una societat bilingüe ni s'Espanya castellana ès monolingüe. Avui, totes ses comunitats espanyoles són plurilingües, amb immigració diversa. Emperò també totes ses comunitats tenen una llengua pròpia (autòctona) ben definida, que en es nostro cas no ès sa castellana ni ho ha estat mai. Tots es mallorquins de rel, fins i tot es més espanyolistes, distingeixen entre "parlar en mallorquí" (sa llengua pròpia) i "parlar en foraster" (sa llengua que ve de fora, de Castella, imposada per s'Estat). Tots ho tenim claríssim i n'hi ha que no consentirem que mos vulguin vendre figues per llanternes.
Acciones contra el catalán? No, son acciones democráticas para dar respuesta a buena parte de la sociedad que no piensa como ustedes y quiere, por ejemplo, el castellano en las aulas. Pero ustedes son unos intolerantes antiespañoles que quieren imponer solo sus ideas catalanistas. No vayan dando lecciones de tolerancia, que son mucho más radicalizados que esa supuesta extrema derecha que critican. Viva la LIBERTAD de elección de lengua! Qué palabra más bonita, libertad. Hay otras personas que no piensan como los integrantes de la OCB que también tienen derechos lingüísticos. Lo dicho, libertad frente al radicalismo que promulgan!
Catalanisme a la deriva. Arruix !