Jardins d’altri amb jutge, emoció, riure i suïcidi

Circula per Madrid un jutge, un tal Garcia Castellón del qual diu Iñigo Domínguez: «També hi ha un jutge creatiu que sosté que allò del senyor que va tenir un infart a l’aeroport del Prat per mor del Tsunami Democràtic va ser terrorisme. Jo crec que es queda curt, l’estrès que van patir les ànneres del Llobregat es mereixeria la qualificació de delicte ecològic». I tot parlant d’espècies animals, habitants de rius i aiguamolls. Deia Alexander I. Oparin: «Darwin va escriure el llibre, però li faltava el primer capítol», havia tractat l’evolució però no l’origen de les espècies. Això, com devem suposar va passar fa molt de temps, en l’antigor dels temps. Segons H.P. Lovecraft: «L’emoció més antiga i més intensa de la humanitat és la por, i la més antiga i la més intensa de les pors és la por al desconegut». Por, és el que deuen tenir molts dels habitants de països en guerra. Enrique Menéndez: «Els ucranians creuen que el món ha d’ajudar-los perquè tenen la raó... mentre que els russos no cerquen compassió perquè es pensen que estan tots sols enfrontats al món». No per massa sabuda, la cita de Chateaubriand, no és escaient: «Els boscos precedeixen les civilitzacions; els deserts les segueixen».
M’agrada com ha titulat el llibre, Les hores han perdut el rellotge. Les polítiques de la nostàlgia, Grafton Tanner. En canvi Jurgen Habermas volia titular un llibre seu Contribució a la genealogia del pensament postmetafísic, cosa que el seu editor desaconsellà. Per un home amb sentències tan directes com «discutir és més important que menjar», era un poc embullat. Però les coses es van aclarint, sinó que ho demanin als anglesos, dels qui deia Gandhi: «Primer t’ignoren, després se’n riuen, llavors t’ataquen, aleshores guanyes». No sé perquè associi l’anterior amb el que solia dir el filòsof danès S. Kierkegaard: «Em vaig oblidar de riure. Més envant quan vaig obrir els ulls i vaig veure la realitat, vaig començà a riure i no m’he aturat d’aleshores ençà», encara que a la cita de Gandhi hi havia molt de dolor acumulat. En fi. Antón Reixa: «En el descobriment del dolor i en el d’aprendre a cuidar a qui te cuida, a vegades basta dir: per favor i gràcies».
«Lleopards irrompen en el temple i beuen el contingut de les copes sagrades; aquest fet es repeteix una i altra vegada; finalment, això es pot calcular de manera anticipada i esdevé part de la cerimònia» (Franz Kafka). I tot parlant de felins i altres bèsties: «La ira desfermada contra les llengües oficials que no són el castellà a l’estat espanyol, és la reacció de l’animal poderós que se sent amenaçat i es regira» (Rudolf Ortega); és també seva l’expressió: «Voxos nois». On no hi ha lloc per la ironia és en el que diu Cas Mudde, politòleg: «Els partits de centre prest seran indistingibles dels d’extrema dreta».
Demanaren a Arthur Miller d’on treia les temàtiques de les seves obres: «Si sabés on és aquest lloc, m’hi deixaria caure més sovint». Recordin que va estar casat amb Marilyn Monroe, mite eròtic de Hollywood. I... això... La pensadora alemanya Svenja Flasspöhter, estudiosa del feminisme: «Dir ‘no’ és un signe d’autonomia. Però pot ser més fort dir ‘et desig». Més val parlar de l’amor que del suïcidi? Javier Vallejo: «Parlar del suïcidi a l’adolescència sense embuts ni prejudicis amb tacte exquisit com ho fa Oriol Puig Grau a Karaoke Elusia, té efectes lenitius, broncodilatadors i euforitzants». El teatre, com la bona música en directe, té això.