En un pueblo francés, Seine-Port, han decidido prohibir los teléfonos móviles en público. Es un sitio pequeño, de 2.000 habitantes y en un referéndum en el que votaron unos 200 decidieron que ya está bien de gente mirando la pantalla en la calle, en las terrazas del bar o en la cola de la panadería a la hora de comprar la baguette. Así que acordaron una restricción dura: multa al canto si un señor está en un banco del parque dándole para arriba y para abajo al terminal. La medida busca recuperar la vida comunitaria y, por supuesto, proteger a los niños. Por ahora, la experiencia marcha con relativa tranquilidad y se ignora si la policía local del municipio está siendo drástica a la hora de imponer el cumplimiento de la ordenanza.
Móvil prohibido
Palma12/02/24 0:30
También en Opinión
- La reina Sofia, en Mini por el centro de Palma
- Tres hábitos matutinos que recomienda Harvard para tener más energía en verano
- Cataluña pone cifras a la financiación: Baleares es la segunda que más aporta y la tercera que menos recibe
- Miguel Bosé: «Estoy muy orgulloso de ser negacionista»
- El truco del vinagre en los pies para tenerlos como recién salidos de un salón de belleza este verano
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bon dia, Aquest poble de França ha encetat un procés de cordura i és un bon començament, em sembla fantàstic. El mòbil, gran avanç de les noves tecnologies, és una eina de primer ordre avui en dia; ara bé, se'n ha de fer ús i no abús. Reconec que a ca meva s'ha hagut de prohibir el mòbil durant el moment de les menjades, moment que ha d'estar destinat a la interelació verbal familiar i o el mòbil era el principal enemic. Crec que molts hem obsevat l'absurda situació que es produeix sovint: un grup de joves o adults ha sortit a sopar i en lloc de mantenir una cordial conversa tots estan segrestats per l'adicció al mòbil. Sí, adicció, en major o menor grau. He pogut viure com a la meva feina, docència, la direcció va instaurar el whatssapp com a medi de comunicació interna immediata, això obligava al professorat a haver d'estar relativament pendents del telèfon ja que en qualsevol moment podíem ser convocats, informats o consultats sobre qualsevol aspecte; si prohibim l'ús dels mòbils als alumnes durant el temps lectiu, llavors quina paradoxa és aquesta? M'hi vaig oposar i vaig rebre un rebuig casi generalitzat. Durant la pràctica de l'esport, alguns amics meus, aturen l'activitat, momentàniament, per atendre el mòbil immediatament quan senten una notificació...absurd! No hi ha res, res, que no pugui esperar mitja horeta (o més!) a ser atès. La cultura de la immediatesa s'ha apoderat de nosaltres produïnt una alienació patològica. Estic segur que la mesura sobre un ús racional (i respectuós) del mòbil s'anirà estenent a diversos àmbits, des del familiar, fins el laboral i l'oci fins a asoolir un nivells de cordura òptims. Salut per tots.