Podíem suposar-ho i, de fet, no sols ho suposàvem, sinó que n'estàvem convençuts: la majoria caralsolera de Cort ha decidit no promoure el Dia del Record en homenatge a quatre ciutadans exemplars assassinats pel feixisme, després d'un judici que treu els colors a les llambordes. Tanmateix, tot i ésser una decisió lamentable, no podem negar que és coherent. Els caralsoles del segle XXI actuen com els caralsoles històrics, de manera que són caralsoles d'allò més genuí. Altra cosa és que aquesta condició netament caralsolera, els faci ficar els peus a la galleda o, per ésser precisos, en un pou de fang. El cas que comentem n'és un exemple clar. I un altre: fa dos mesos, l'alcalde Martínez va reclamar a Cuba la devolució de la cadira de Maceo que Weyler va portar a Espanya com a trofeu de guerra. Atès que les institucions cubanes no li han tornat mot, convé que no insisteixi. És una súplica a fer-li. No insisteixi, no ens avergonyeixi a tots. Reprodueixo un record d'infant de Miquel Forteza: «Abans de sopar sentírem una gran música per baix de ca-nostra (···) començam a veure llums de bengales i a sentir crits i més crits, visques i més visques (···) els soldats havien sortit per tot Ciutat amb bengales enceses tocant la marxa de Cádiz (···) la causa de tanta festa i de tanta alegria era, segons me digueren, que havien mort en Maceo». La reflexió que en fa Forteza, alcalde Martínez, considereu-la com un brindis a la reflexió: «Això de celebrar la mort d'un home amb llums i músiques és de les coses que m'impressionaren més de la meva infància». Forteza també para esment en un fet terrible: «La gentada immensa que s'hi havia ajuntat feia por». I abans ha fet menció a les conseqüències tràgiques que havia tingut aquella contesa per al jovent que havia caigut soldat: «Podeu comptar l'esperit de tristesa que regnava en moltes famílies, sobretot a les pobres, perquè els senyors pagant tres-cents duros podien estar-se tranquil·lament a ca-seva». Malauradament, quatre coets i dos pasdobles fan el prodigi d'esborrar de moltes memòries el dolor o l'odi i converteixen els rebels en súbdits. Si no és que la por els fa miserables. Carrer de l'Argenteria 36, d'Antoni Serra, descriu com força persones acudiren en tropell a veure afusellar Darder per tal de no ésser sospitoses de republicanisme. Convindria que l'alcalde Martínez reflexionés entorn de tot això i s'abstingués de treure pit davant els cubans i, també, de bona part dels mallorquins que saben quin pa s'hi donava a les guerres colonials. Que fa el que fa per coherència, l'alcalde...? Evident. De la mateixa manera que, per coherència, no vol implicar Cort en l'acte d'homenatge a Darder, Jaume, Ques i Mateu, tan ignominiosament afusellats. En qualsevol cas, una vegada admès que és un home de principis, no puc estar d'advertir-li que porta les sabates girades de peu. Ben segur que si li diem que fa part d'una tanyada esponerosa de caralsoles, s'ofendrà. Tanmateix, per les seves obres els coneixereu. A ell i a l'altre. A la majoria municipal. Agafeu paper i llapis i apunteu: les ganes de recuperar la cadira de Maceo, l'oposició a l'amnistia, la negativa a participar en l'homenatge als republicans assassinats... Per si no n'hi hagués prou, l'ordre d'il·luminar la Feixina ho proclama a les clares. I posats a fer, de llum blava. De azul mahón, suposo.
La coherència que els defineix
Palma02/02/24 0:30
También en Opinión
- El Imserso se expande: estos son los nuevos destinos en los que se podrá disfrutar de su programa estrella
- Primeras cancelaciones de turistas por los okupas en hoteles y apartamentos
- El pequeño pueblo de la España vaciada en el que Chenoa se ha comprado una casa
- El camión cisterna ha volcado en la autopista de Llucmajor tras una avería en las ruedas traseras
- «Tres minutos bastan para ver si alguien es cazador o un dominguero que pega tiros»
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Senyor Capellà, aquest sr. Martínez (amb llinatge tant poc nostrat) no crec que tengui capacitat d'entendrer-te. Mesquinet !
VirotEl record de la casa espoliada a n'Emili Darder a mans dels militars, que encara no l'han restituïda, és ben viu i ben present. I les víctimes encara per desenterrar, també. De quina democràcia xerra?
Pronto se cumplirán 90 años del principio de la guerra civil, algunos viven de recordar aquello como si fuera hoy, no celebran los casi 50 años de democracia y libertad que vivimos porque les fastidia que la guerra acabara en 1939 y si pudieran resucitarían a Franco.
Y para LOS BOMBARDEOS REPUBLICANOS CON MUERTOS CIVILES incluyendo NIÑOS Y MUJERES ? Que han hecho USTEDES EN DIEZ AÑOS? Ja li val....