El 2023 ha estat un bon any per a les renovables a les Illes Balears. La potencia instal·lada de solar fotovoltaica ha acabat el 2023 amb més de 320MW, consolidant-se com la tercera tecnologia després del cicle combinat i la turbina de gas i superant la potencia instal·lada de carbó. Haver assolit aquesta xifra ha fet que aquest passat any hagi estat l’any on més fotovoltaica s’ha posat en servei a Balears, amb més de 90MW. Totes aquestes dades, sense tenir en compte l’autoconsum que també haurà patit un bon increment. Per entendre la magnitud del que parlem, cal revisar el que ha passat els darrers anys. El 2019 hi havia 84MW instal·lats (menys del que s’ha posat en servei el 2023) i el 2021 es van posar en servei 45MW (la meitat que el 2023).
El sol ja ens ha arribat a proporcionar el 6,4% de l’electricitat de Balears, una xifra que encara està lluny de ser rellevant, però que igual que amb l’estadística anterior ha sofert un increment brutal en els darrers anys. El 2019 no arribava al 2% i el 2021 era d’un 3,4%.
Aquestes bones xifres fan que les centrals tèrmiques de les nostres illes funcionin menys, gràcies també a l’enllaç amb la península que ha aportat el 24% de l’electricitat que hem consumit a l’arxipèlag. A la península, el percentatge de renovables, gràcies en molt bona part a l’eòlica, ha arribat al 52%, per lo que més de la meitat de l’energia que hem rebut per l’enllaç, ha estat d’origen renovable.
En resum, el 2023 ha estat un any notable en el desenvolupament de renovables a Balears, però alhora insuficient. Tot i aquests increments històrics encara romanem lluny dels objectius que es van marcar a la Llei de Canvi Climàtic aprovada el 2019. Si el 2030 el 35% de l’energia consumida ha de ser produïda per renovables no ens trobem ni a meitat del camí i ens queden 6 anys per arribar-hi. Segons l’informe del Comitè d’Experts de Canvi Climàtic de 2022, el ritme d’instal·lació de fotovoltaica hauria de ser de més de 400MW/any. A més d’això, s’hauria de disposar ja d’una xarxa d’emmagatzematge per tal de poder guardar part de l’energia produïda pel sol per amollar-la en hores nocturnes. També l’eòlica, terrestre i marina haurien de poder introduir-se per tal de donar més generació renovable a la nostra comunitat ocupant menys espai i en moments on el sol produeix menys.
En definitiva, Balears viu una necessitat imperiosa de desplegament de renovables si vol seguir vivint de ser un destí turístic sostenible, si volem respirar un millor aire durant tot l’any i si volem ser referents a la mediterrània en matèria d’innovació i indústria verda.
Tot això no ho podrà aconseguir només una administració pública aplicada i diligent, ni tampoc un sector privat amb ganes d’invertir capital i talent a Balears, ni tan sols una part de la societat civil que pugui demanar una manera de fer les coses de forma justa i ordenada però a la vegada accelerada. Tot això només ho podem fer tots junts, de la mà, amb diàleg i consens. Sense la implicació de tots els actors socials, la transició energètica serà una oportunitat perduda que no ens podem permetre, ni nosaltres ni els que ens venen darrera.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bon dia. Benvolgut senyor Malagrava, comentar-li que, des de es meu punt de vista, s'evolució des desenvolupament de renovables a Balears és satisdactoria i insuficient as mateix temps. Havent-me dedicat professionalment a fer realitat projectes d'altres, dir-li que començarem tard. Conec perfectament ses causes des retard, però precisament perque arribavem tard ferem ses coses malament. Començarem sa casa per sa teulada. Tancarem es carbó abans de tenir sustitut per a ell. Des de un punt de vista exclusivament técnic, tenguerem sa sortada de patir sa pandémia as 2020. Si sa demanda no s'hagués vist afectada per aquest fet, sa pujada des preu des kWh as mateix 2020 hagués fet impagable sa factura a més d'un 70% de ses families a tota Espanya. Es consum eléctric de ses empreses hagués posat sa seva explotació fora des límit de rendabilitat. És cert que sa pujada de 2021 (que no fou tant brusca per mor de sa normalització gradual de s'economia), va esser per a molts determinat per llançar-se cap a ses renovables, amb preus des kWh caríssims (recordo que n'hi havia que a 50€/MWh posaven es crit as cel, i va arribar a superar els 500€/MWh). Amb aquells preus deguts a una transició no gradual i inexistent, que feien por i foren un estímul, s'hi feren els càculs d'amortització a 15 anys, amb garanties técnològiques aparents que ronden el 20 o 25 anys. Amb aquest panorama molts de particulars invertiren per quedar-se tranquils. Així és com se crea una bimbolla económica. Ho tendran difícil aquells que haguin fet s'inversió a crèdit. Ses renovanles sòn sa solució, ho són, però no hi ha que escalivar a ses persones. ¿En sa mida que els preus de s'energia se normalitzin, com evolucionarà es tema? Per a acabar espero que quan fa referència a s'emmagatzematge d'energia ho faci pensant amb s'hidrògen. Qualsevol altre vector és inviable a nivell industrial, i terriblement contaminant (a pesar de que ho feim a nivell doméstic). Voldria que mos anàs bé, de tot cor ho dig. És possible, sempre que ses coses se facin bé, sensa dresseres i fora remenar massa s'olla. Salutacions.