Teresianes, el compromís amb la història

Persisteix la convicció de que l’Església és una institució envellida, talment un galiot que navega per les aigües turbulentes del present. La Institució Teresiana, que aquest 2024 commemora el centenari de l’aprovació pontifícia, qüestiona profundament aquesta mirada i resulta una mostra extraordinària per entendre la capacitat del cristianisme per adaptar-se i mantenir el compromís amb la història. Una mirada a dita associació permet observar que la novetat té un espai en aquesta Església, malgrat les resistències. Ja al final del segle XIX, com a resultat de les guerres culturals, des de la base de les comunitats cristianes, l’esperit hi impulsà iniciatives amb una capacitat extraordinària per confrontar i dialogar amb els corrents culturals i pedagògics més innovadors. Espanya havia evolucionat, l’analfabetisme havia disminuït i la demanda d’estudis superiors augmentava. Pedro Poveda coneixia el pes de l’educació i intuïa el protagonisme de la dona en la societat, com educadora i referent de modernitat. Calia fer avançar la història perquè la realitat doni més de si mateixa, en el sentit que explicava Xubiri. I Poveda assumí el compromís d’empènyer el carro de la història. I no ho feria sol, comptaria amb dones professionalitzades en l’àmbit educatiu, influents i amb prestigi, dones pioneres en les trinxeres de la catolicitat, dones amb un nou perfil de sociabilitat religiosa sense abandonar el compromís com a laiques. La Santa Seu, en temps de Pius X, tot just havia homologat les congregacions religioses femenines modernes i el model ja començava a quedar obsolet, i naixia una alternativa a la vida religiosa femenina vuitcentista. Urgeix una revisió oftalmològica en profunditat perquè els ulls de la història observin amb més netedat allò que va suposar la proposta de Pedro Poveda i Josefa Segovia, primer el 1911, i la seva aprovació l’onze de gener del 1924, per part de Pius XI. Sense els ordes i congregacions del passat, i sense la Institució Teresiana el compromís de l’Església moderna en el terreny educatiu avui tindria un altre color. Sense dites institucions molt probablement avui no existiria una Església ocupada en les perifèries del món. Sense docents, l’acció i el compromís perdrien el do d’incomodar com diria l’admirat Ellacurria. La Institució Teresiana en qualitat d’associació internacional de laics, homes i dones que treballen per la promoció humana a través de la mediació cultural i educativa persisteix amb una missió única i diversitat de compromisos, des de la seva aprovació el 1924. I no deixa de caminar.