Il·lustre

Una petita gran alegria per acabar l'any vell i per començar el nou. Pensava titular aquest article com ‘Il·lustríssim' per referir-me a don Sebastià Taltavull, bisbe de la nostra diòcesi de Mallorca, però en aquest comentari crec que li escau més l'adjectiu d'il·lustre –il·lustríssim té massa connotacions litúrgiques– perquè el que va dir i fer el dia 31 a la Catedral és més digne d'una persona cultivada que no d'un personatge famós. El senyor bisbe ens va il·lustrar a tots, de manera molt especial als que manen políticament ara les nostres illes, que no demostren res més que un vulgar autoodi i una pertorbadora incultura identitària i patrimonial. Don Sebastià va manifestar amb autoritat i fermesa els valors dels nostre poble des de l'entrada del Rei en Jaume a Ciutat. La religió, la cultura, la terra i la llengua. Sobretot, la llengua. El seu parlament, davant les cares impassibles i els somriures hipòcrites de Marga Prohens i Jaime Martínez, va ser una homilia il·lustrada impecable; una declaració d'amor al país. Va ser com si els digués baixet i amb contundència, molt diplomàticament: «Vergonya, governants, vergonya!» Però és evident que la competència i la vergonya dels nostres representants polítics és absent de les seves vides i de les seves actuacions.