Amb certa freqüència dubt sobre diversos temes a l’hora d’escriure en aquest petit espai. En aquesta ocasió, dubtava entre la Cimera del Clima de Dubai, la regulació dels usos de la intel·ligència artificial per part de la Unió Europea, i l’acció indiscriminada de l’exèrcit israelià a Gaza.
És una bona notícia que la Unió Europea hagi començat a regular la IA generativa. Tanmateix, resulta curiós que, per damunt d’aspectes de més calat per al futur intel·lectual, emocional i ètic de la humanitat, un dels temes més intensament tractats hagi estat el dels sistemes de vigilància biomètrica, és a dir, el del reconeixement facial.
Resulta paradoxal que, mentre que fa feredat que ens puguin reconèixer i controlar pels trets facials, de cada cop més, el rostre és ignorat, el nostre semblant no importa a ningú. Fa anys, Xavier Antich va escriure El rostre de l’altre, sobre el pensament d’Emmanuel Lévinas. Llavors, el rostre encara era una possibilitat franca.
L’actitud de molts països -alguns d’ells molt democràtics- davant del canvi climàtic, o l’actitud d’Israel -l’únic país democràtic de la seva regió- envers els palestins, posen de manifest que la intel·ligència política i econòmica, natural o artificial, no reconeix els rostres; reconeix els trets facials, però no l’expressió de la profunditat humana.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Posar la ciència davant les humanitats és un error, és l'error