Que els catalans apallissats, empresonats, exiliats i humiliats durant segles per Castella es prestin a negociar un nou fals acord polític amb l’Estat espanyol em sembla una greu i funesta indignitat. Una més. ¿Què puc esperar jo, el més pacient dels mortals, com a català de soca-rel, d’una Espanya que fa segles que em maltracta, m’oprimeix i m’asfixia durant cada minut de la meva vida, que m’impedeix parlar lliurament la meva llengua i exercir la meva cultura, que m’ofega políticament i judicialment aplicant-me el decret de Nova Planta i l’article 155 de la seva Constitució monstruosa i despietada, i que no em permet ser qui soc com a persona i ciutadà i fa de mi un miserable pidolaire de les meves propietats i del meu honor? Què he d’esperar?
Una gran vilesa més
10/12/23 0:29
También en Opinión
- La reina Sofia, en Mini por el centro de Palma
- Tres hábitos matutinos que recomienda Harvard para tener más energía en verano
- Cataluña pone cifras a la financiación: Baleares es la segunda que más aporta y la tercera que menos recibe
- Miguel Bosé: «Estoy muy orgulloso de ser negacionista»
- El truco del vinagre en los pies para tenerlos como recién salidos de un salón de belleza este verano
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Joanet, has perdut es capet com tots es separatistes. Quina vida més tudada encalçant mòpies!!
Madre mía, está cada vez peor; no sé en qué mundo querría vivir, pero no creo que fuese mejor que el que vivimos ahora, imperfecto, sí, pero no vamos de llorones todo el día; es patética su vida, amarga, resentida..... en fín, que se le indigeste el turrón, que es lo que le falta.