Damià Perelló FemeníaPalma05/12/23 0:29
TW
7

A pocs dies de la commemoració de l’aniversari de la Constitució, sembla que ningú se’n recorda, però quan el 1978 es va aprovar, la majoria dels demòcrates ho celebraren per la seva capacitat d’inclusió i de consens. No era una qüestió fàcil, el text requeria un doble pacte per donar estabilitat al nou règim. D’una banda, a l’eix de la dreta i l’esquerra, s’havien de superar les bandositats heretades del franquisme i la república per establir un sistema equiparable a les democràcies europees. La monarquia parlamentària podia assumir aquest paper integrador, sempre i quan no interferís en el poder polític i aquest fos monopoli dels òrgans electes per la ciutadania. L’aplicació de polítiques més conservadores o progressistes se circumscrivia al veredicte del vot popular. L’altre gran pacte va ser el territorial, entre les forces que entenien Espanya com a una única nació de matriu castellana, i els nacionalismes perifèrics que la concebien com a una realitat plurinacional amb un pacte de sobiranies. L’equilibri aquí va ser més difícil, però al final es reconeixeria el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions per donar resposta en aquesta demanda.

45 anys després, el règim del 78 mostra les seves esquerdes, i la sensació és de retorn als posicionaments previs a la seva aprovació. Els temes que havia de resoldre, en particular en l’àmbit territorial, han estat insatisfactoris. El cas català, tal vegada n’és l’exemple més significatiu, però no l’únic. La Constitució més que un element d’unió en la diversitat s’ha transformat en un instrument que pretenen monopolitzar els sectors més conservadors de la societat, amb una lectura restrictiva i criminalitzadora de l’esquerra o dels polítics que defensen un projecte nacional propi. Algunes imatges que hem vist recentment ens han recordat més l’ambient de fa cent anys, quan el 1923 implosionà la Constitució de 1876, que al que s’hauria d’esperar d’una democràcia consolidada. Quan una Constitució deixa de ser de tots per passar a ser d’una part de la societat contra l’altra perd tot el seu sentit. Els pactes que la feren possible s’esvaeixen. Una Constitució està per integrar i ser reconeguda per tothom, si es torna excloent perd la raó de ser i el projecte que representa decau.