Sovint la transferència de conceptes pot resultar inadequada o, fins i tot, ofensiva. Tot i així, m’arriscaré a fer servir la noció de ‘violència vicària’ -un dels mecanismes més perversos i abominables del masclisme- per il·lustrar el que fan la dreta extrema i l’extrema dreta amb la llengua.
Fernando Pessoa o Albert Camus afirmaven que la pàtria és la llengua, la de cadascú. Jo afegiria que els pobles infanten una cultura que anirà creixent fins fer-se madura i vital; i les cultures madures i vitals transcendeixen els pobles que les varen originar.
Aquesta força generadora i transcendental dels pobles és gairebé imparable, i incomoda qui bassa la seva identitat no en la terra i la seva gent, sinó en les quimeres pàtries i en les lleis pètries; és el que fan la dreta extrema i l’extrema dreta. I aquestes, que de fet odien els pobles, no veuen millor manera per infringir-los el major mal, que atacant vicàriament allò que els pobles han engendrant: la seva llengua i la seva cultura. Mecanisme pervers i abominable.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.