Damià Perelló FemeníaPalma21/11/23 0:29
TW
0

Hi ha persones que per la seva bonhomia i capacitat intel·lectual tenen la virtut de generar grans consensos al seu voltant, fins i tot en els moments més difícils per a les causes que representen. Francesc de Borja Moll, nascut a Ciutadella el 1903 i establert a Palma el 1921, per dur a terme la tasca del Diccionari Català-Valencià-Balear, de la mà d’Antoni M. Alcover, n’és un clar exemple. El seu treball com a lingüista i editor marcà un abans i un després a les Balears pel que fa al reconeixement del català com a llengua pròpia i per a la seva difusió com a vehicle de cultura. Moll sabrà conjuntar els particularismes illencs amb la llengua estàndard general i explicarà com ningú la diferència entre llengua i dialecte; perquè la gent pugui entendre que el seu mallorquí, menorquí o eivissenc són tan català com ho pugui esser el parlar de Barcelona, o de qualsevol altre indret de Catalunya o de les terreres valencianes.

Àmpliament reconegut en vida per les institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana, espanyoles i internacionals, amb tota casta de guardons i distincions, ara ens apropam a celebrar l’Any Moll, amb motiu del 120è aniversari del seu naixement. Segurament molts seran els actes programats, però a mi m’agradaria compartir-ne un amb els nostres lectors, i és el que ha dut a terme Televisió Espanyola per sumar-se en aquesta commemoració. A la plataforma digital RTVE-Play, a la pestanya TVE Catalunya, podreu accedir a les entrevistes i programes televisius en què va participar per explicar la seva vida, obra i pensament. Del visionat d’aquests documents no ens deixa de sorprendre la senzillesa d’un home extraordinari, així com la seva capacitat d’iniciativa per posar en marxa projectes perquè la gent pogués disposar de formació i materials de tota casta en català, en plena dictadura franquista. La fundació de l’Obra Cultural Balear és l’altre gran referent que dóna continuïtat al seu compromís de país.

Moll ens va deixar el 1991, amb un llegat que és més vigent que mai. La seva lluita amable, però clara i contundent, continua davant les claudicacions dels que cedeixen als xantatges dels que enyoren els anys foscos de repressió i postergació de la llengua d’aquesta terra.