Pactes d'Estat o de governabilitat

Els vertaders ‘Pactes d’Estat’ no són els que eufemísticament acorden els anomenats partits d’Estat, PSOE i PP, sinó aquells que tenen rellevància suficient com per determinar la pròpia concepció de l’Estat i de les llibertats. I aquí, l’immobilisme del PP, bé per voluntat pròpia o autosegrestats per l’integrisme de Vox, no ha estat capaç d’entendre el moment històric que viu Espanya. No és que els del PSOE ho tenguin excessivament clar; però els fets són capriciosos, i els hi han obert una finestra d’oportunitats, que saben que no han de desaprofitar per ser l’eix sobre el qual ha de pivotar la nova política espanyola si vol evitar el trencament territorial.

S’equivoca el PP quan converteix en enemics d’Espanya a tots aquells que no beuen de les seves consignes patrioteres. Viure de l’enfrontament pot donar els seus rèdits a curt termini, però a la llarga, no fa més que expulsar del seu projecte de nació o d’estat a tots els que no pensen com ells. És carregar de raons una part de la ciutadania que no s’identifica amb un Estat que ha estat superat, i necessita assumir la seva pluralitat si vol preservar la seva continuïtat. El PP hauria de voler formar part de la solució i no del problema, recuperar els antics socis potencials, i no reincidir en l’error de la repressió que, tard o d’hora, alimenta la revolta i el punt de no retorn.

El PSOE haurà de gestionar de manera intel·ligent la nova situació, el Pacte d’Estat que durà a terme amb les forces que tenen una visió més avançada de la societat o de la seva plurinacionalitat no pot decebre. Una altre decepció més seria la gota que desbordaria un vas que ja està ple. Vivim un moment polític complex que exigeix la maduresa suficient per estar a l’alçada de les circumstàncies. El problema és aquí i s’ha de resoldre, i unes noves eleccions, fos quin fos el resultat, no ho canviaria; en tot cas, faria més visible la ruptura de la societat i dels pobles que la integren.