Mascaró Pasarius, la intel·ligència natural

Aquest cap de setmana s’està celebrant a Alaior unes jornades d’estudi al voltant de la figura i obra de Josep Mascaró Pasarius. Els sèniors que hem exercit un cert compromís i hem freqüentat paratges vinculats amb la cultura sabem perfectament de qui parlam en referir-nos a l’autor del Mapa General de Mallorca i del Corpus de Toponímia de Mallorca, per citar alguns dels títols que potser us semblin familiars. Si, a més, en el nostre cas, tinguérem la fortuna de compartir-hi projectes d’una certa volada, ja us podeu imaginar que el magatzem de records i d’enyorança augmenta i el temps corre al seu favor. Cada dia que passa hom considera que augmenta el crèdit de Mascaró. Creix tot i tractar-se d’una obra feta de manera artesanal i autodidacta, mentre hom va observant com molta producció acadèmica actual no supera proporcionalment aquella obra, malgrat els recursos escassíssims i ser resultat d’una formació fonamentada en la intel·ligència natural. Però comparar avui no toca, tot i que hom se sent molt temptat a fer-ho en temps d’intel·ligència artificial i de domini del neoliberalisme acadèmic exercit per un professorat que se creu progressista. Enguany Menorca celebra l’Any Josep Mascaró Pasarius en commemoració del centenari del seu naixement, a Alaior, el 1923. Ja els darrers anys de la seva vida, durant la primera meitat de la dècada de 1990, semblava un home renaixentista o fins i tot barroc, intemporal, hieràtic (sempre dret com un fus), que parlava divinament el llenguatge dels cinquanta i els seixanta, amb un estil entre patriarcal i paternalista. Era un individu plantós, fins i tot ja en la senectut, sense peresa, treballador compulsiu i senyor dels coneixements adquirits en l’escola de la vida i del treball de camp. Tanmateix, Mascaró ens obliga a fer un exercici d’humilitat i un acte de reconeixement, a un temps etiquetat com a maleït per aquells que només entenen la història des d’una lectura política i a una persona amb una capacitat extraordinària feta en el desert real i simbòlic. Mascaró es considerava un representant del sector culte del cos de legionaris de l’exèrcit espanyol. Educat per l’exèrcit, en realitat era tan llest que coneixia les capacitats i les debilitats del militars com per implicar-los en els seus projectes d’arqueologia submarina, viatges i projectes impossibles en temps d’escassesa. Amb una bicicleta i una agenda de contactes excepcional, igual tocava portes i venia projectes a les administracions, com berenava amb pagesos davall una figuera de fora vila, mentre retenia noms per anar confeccionant el Mapa General de Mallorca.