Pere Fullana22/10/23 0:29
TW
0

Durant els últims seixanta anys hem anhelat avançar en el procés de democratització de l’Església. No és una causa perduda, per molt que l’organització religiosa que conserva el poder eclesiàstic persisteix a mantenir la tesi contrària. Són multitud els cristians d’obediència romana que han ensenyat valors democràtics i han fet de l’Església un taller de lluita pels drets civils i la participació. Molts ho han fet, a més, sabent que la institució en la que pretenien viure en comunió no caminava al mateix ritme, a nivell intern. El papa Francesc es dirigeix de forma recurrent a un món ferit i en molts casos en mans d’autòcrates i autoritaris de dreta i d’esquerra en el sentit més miserable de la paraula. Parla de drets i cerca vies de diàleg d’una manera creïble, però no aconsegueix fer avançar la institució de la qual n’és el primer servidor. Francesc és un referent sobretot pels no creients i per a molts que anhelen respirar amb un mínim de dignitat. És, el papa, un bon home, perseguit i criminalitzat per un entorn clerical i principesc, engolosit pel poder i ensenyorit en una posició social que parla més del passat que del present.

A petita escola això mateix sembla que està passant en moltes diòcesis de la que ens arriba informació a través dels mitjans de comunicació. Tanmateix, si els cristians a nivell mundial o en particular a Mallorca no estan ben informats o no es gestiona bé la informació interna no és culpa dels mitjans de comunicació. Si fos així voldria dir que l’Església fa massa temps que s’està equivocant amb la seva estratègia de comunicació. La historia mai no se repeteix, però avisa. L’Església també és societat, i els valors dominants a l’interior de l´organització són semblants als de la societat. L’Església ha estat referent de la propaganda, de la millor i de la pitjor. La selva i la confusió que es viu al carrer i la consciència de caos que experimenta la ciutadania també es fa extensiva a l’organització eclesiàstica, perquè ara ningú no viu al marge. A Mallorca, des de fa alguns anys, el bisbe parla clar i manté un discurs que es fa escoltar. Incomprensiblement, l’Església mallorquina té una tendència a submergir-se en el fang i a provocar plets i discòrdies públiques que fan mal, fins i tot a molts no creients, però culturalment cristians i simpatitzants de tantes i tantes causes de marca cristiana. La majoria d’aquests, des d’un cert agnosticisme, observa com el concepte catolicisme s’associa a tendències polítiques que tenen un aire guerracivilista i s’allunya d’aquell espai de frontera que havia costat tant escalar. Una mala notícia per a la democràcia.