Ja és un clàssic de la política mallorquina els intents que, cada legislatura, pretenen qüestionar l’espai del centrisme balear de referència amb una o altre operació alternativa. Pels que tenim memòria històrica, el recompte d’intents seria tan llarg que, si els citéssim tots, aquest article no tendria espai per a la reflexió; així que els agruparem en tres tipologies.
El primer model, i més comú, es caracteritza pel renou mediàtic d’antics polítics, descol·locats d’anteriors experiències, que cerquen una fórmula neutra, que generalment qualifiquen com a regionalista. Al final l’experiment no qualla, però ja han aconseguit el ressò que pretenien o que una o altre formació els doni aixopluc a les seves files.
El segon dels escenaris, l’erosiu, respon a interessos més espuris, dividir un espai, ja de per si petit, per fagocitar-lo o minimitzar la seva representació institucional en benefici de les grans opcions estatals. Aquí l’entorn del PP sap jugar molt bé les seves cartes.
El tercer supòsit, el més profitós al meu entendre, és aquell que permet la confluència de sensibilitats i reforça l’opció d’un centre balear o mallorquí, fent-lo decisiu i present en totes les institucions illenques.
No perdré el temps amb les dues primeres opcions. El que m’interessa a mi, i a molta gent d’aquesta terra, és l’existència d’una opció centrada que es cregui realment el país i defensi els seus interessos. Els projectes locals o personals tenen un recorregut limitat, i és necessari disposar d’un paraigües ideològic que cohesioni aquest espai des de la generositat de saber que la societat susceptible d’identificar-se amb una proposta com aquesta és plural i transversal. Cal un discurs inclusiu i modern, però coherent amb allò que el mallorquinisme polític ha establert. El discurs de la demagògia gonella que practica l’extrema dreta no pot ser mai un referent, seria suïcida. Nacionalisme o regionalisme, no són paraules buides de contingut, sinó un exercici de pragmatisme que ha de saber il·lusionar la gent i proposar noves fites per avançar com a poble amb vocació de futur.
Refundar un espai com aquest és una tasca essencial per aquesta terra. El Pi ha de saber ser el pal de paller que aglutini aquesta diversitat per ser decisius.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
El principal problema de les illes és el xantatge d'AENA, touroperadors, aerolínies i hotelers. Un partit que els posi firmes i que redireccioni l'economia pel bé dels residents hauria d'arrassar a les urnes.
Es un buen discurso, pero sería mucho mejor a pocos días antes de las elecciones. No ahora, con cuatro años por delante.