Pere Fullana08/10/23 0:29
TW
0

Aquesta setmana les Filles de la Misericòrdia han tancat definitivament el convent de Manacor. La ciutat deixa de tenir una comunitat de germanes franciscanes, després de 283 anys de presència ininterrompuda (1740-2023). L’obra i la missió franciscana continua, transformada, regenerada, adaptada al nou temps i amb la mirada posada en un futur que es desconeix com serà. Alguna cosa intuïm, entre d’altres coses perquè hi ha signes que indiquen que tot allò que s’ha fet en el passat ha servit per construir un model de societat més igualitària i més fraternal. El franciscanisme històric precisament s’ha caracteritzat per no deixar terra cremada, sinó més aviat per adobar i regenerar un planeta en estat permanent de gemec i de tensió. Per altra banda, avui dissabte, 7 d’octubre, les Germanes Trinitàries inauguren un museu dedicat al P. Miquel Ferrer, fundador de la institució, i als orígens de la congregació. Aquest espai de memòria també té la missió de mantenir viva una obra que ha tingut una incidència notabilíssima a Felanitx i arreu, des del 1810 fins a l’actualitat. La missió continua, com se suposa en un format nou.

No hem arribat al final encara, tot i que algunes fórmules d’evangelització i de compromís segurament han finalitzat el seu temps i ja no és el seu moment. Francesc d’Assis, el 3 d’octubre de 1226, uns instants abans d’abraçar-se a la germana mort, afirmava: «Jo he complit la meva tasca, que Crist us indiqui la vostra». Aviat es compliran 800 anys d’aquell moment transcendental per a la història de la cristiandat i per a la història de la humanitat. La convocatòria del Sínode per part del papa Francesc ens transporta a l’esperit franciscà més profund i més autèntic. Afortunadament, vivim en un món més just i més igualitari, mentre anem plantejant horitzons de futur en llibertat en la mesura que el fet religiós parteix també de la humanitat de Jesús. Dit això possiblement estam d’acord que la vida religiosa que hem conegut ja mai més no tornarà. Però res no s’acaba, tan sols es transforma i es reconverteix en altres models de presències i de serveis, de la mateixa manera que tampoc no es necessita aferrar-se a un estil de religió que s’allunya clarament d’allò que el profeta i messies anuncià fins a entregar la seva vida. Davant aquesta constatació, cal pensar quin futur desitjam deixar a les generacions futures i quin ressò imaginam que tindrà tot allò que ha estat la història –també amb les aportacions religioses gens espectaculars, del segles XIX i XX en els homes i dones dels segles a venir. Aquesta setmana franciscanes i trinitàries han obert les portes al futur.