Joan BauzàPalma02/10/23 0:29
TW
1

Nuredduna primera és la del poema ‘La deixa del geni grec’, escrit el 1901 per Costa i Llobera. El jove Melesigeni, geni de la música, provenia de Grècia i deixà a la nostra illa el tresor de la lira seva; la jove era la dona forta que, desafiant la normativa dels vells foners, tengué la gosadia de conferir més valor a l’amor que a la llei; ajudà al seu enamorat a fugir per mar de la persecució dels seus i s’endinsà en les coves d’Artà per restar eternament abraçada a la lira del qui més estimava. Es tracta de la dona que millor ha expressat la condició illenca.

Nuredduna segona és la que Remígia Caubet esculpí el 1975 en estàtua de bronze, la que podria representar la bella dona que un dia decidí situar-se al bell mig de la badia major, entre el port dels vaixells i l’aeroport dels avions, per així promocionar el turisme tot desitjant felices vacances a visitants de l’ample món.

Nuredduna tercera és la que el 2023, al mateix lloc, sent que no es troba a una illa idíl·lica sinó encerclada per excessiva gent que va i ve i desborda carrers i tapona circulacions i, observada de molt a prop, sembla ara trobar-se adolorida cap baix, i un braç ja avança i un peu ja alça, i Nuredduna nostra ja de l’illa volgués marxar.