Poder i autoritat

Joaquim Nogueró recordava que Lluís Duch diferenciava poder i autoritat. El poder s’exerceix de dalt a baix, mentre l’autoritat puja de baix a dalt. Com embogits pel poder de les xarxes, potser som víctimes del domini des de dalt, sense miraments sense valors, com sempre. Aquest sistema es reprodueix de forma natural al llarg de la historia, i en molts sentits som allà mateix on érem ahir. Aquest model no genera confiança, sinó por, perquè intimida, uniformitza i provoca caos. Aquest és el poder del nostre temps, un model que es reprodueix de forma natural i apareix defensat amb certa violència pels col·lectius que tenen una fe sense mida posada en la inseguretat que genera el misteri del futur. Aquests mateixos construeixen un discurs líquid fonamentat en la gent i els seus problemes quotidians. L’autoritat tanmateix és una altra cosa, parteix de baix i mai no sol triomfar en primera instància. L’autoritat es guanya, es construeix lentament i triomfa quan l’enxarxat és consistent i segur. Poder i autoritat conviuen i sembla que sempre guanya el poder, perquè a primera instancia sembla més consistent i segur, ofereix solucions ràpides i simples, i aparenta tenir solucions a mida. Una part notable de la humanitat vol esser comandada i somia en viure encadenat enmig d’un paradís. Liderar la voluntat i els anhels de tots aquells que no representen a ningú i que la historia mai no tindrà en compte és una tasca que correspon als essers valents i decidits. Tot això per dir que m’entristeix enormement el tractament que des de certs poders s’està donant al bisbe Sebastià Taltavull, sobretot per part de ciutadans clericals. El Santuari de Lluc és un polvorí i s’està jugant amb el patrimoni intangible del poble de Mallorca. En la gestió d’allò que havia estat considerat històricament el lucus s’han fet les coses de forma regular, malament i molt malament. Són molts els implicats en aquesta etapa desgraciada del país i de l’Església mallorquina. Però que ningú no s’equivoqui, els culpables que cerquen els sectors catòlics neoliberals i integristes tampoc no són el problema principal. L’autoritat s’ha perduda, perquè no hi una massa crítica, activa, dinàmica i amb veu potent per plantar cara a la immoralitat social i financera que actua a l’interior d’algunes de les organitzacions locals de caràcter tradicionalista. Allò que estam experimentant aquests mesos a Mallorca és la manca absoluta d’autoritat i l’abundància de poders que actuen com a llops. Tots els protagonistes estan identificats, fa dècades que esperen la caiguda final de l’autoritat i vigilen el moment de fer-se definitivament amb el poder.