Enguany ja és un dels pitjors quant al nombre d’assassinats masclistes. Malgrat que alguns hi posen sordina, els anomenen de forma eufemística, els relativitzen dins la violència general o els inscriuen dins l’àmbit privat o familiar, la majoria de la societat n’ha pres plena consciència i hi està sensibilitzada, l’opinió pública els té permanentment damunt la taula, i des de les administracions posen els mecanismes d’informació, denúncia i protecció per lluitar contra aquesta xacra.
Tanmateix, totes aquestes accions no han aconseguit disminuir la quantitat de casos. Això demostra que la violència de gènere i els crims masclistes poden desenvolupar-se i manifestar-se dins una societat que públicament els reprova i condemna. I aquí no estam parlant de qualsevol criminalitat que té una motivació pecuniària. Aquí estam parlant d’una força instintiva que, traduïda en poder al llarg dels segles, ha trobat acomodament en una cultura androcràtica més o menys explícita.
Qualsevol mesura immediata ajuda, si no a solucionar el problema d’avui, sí a crear les bases de consciència i sensibilitat per a una solució futura. I aquesta és una feina col·lectiva. Cal emprendre decididament mesures a llarg termini que passen necessàriament per l’educació en sentit ampli: a les escoles i famílies, però també als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i a la barra del bar.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Que Vox niegue la violencia machista dice mucho de sus líderes y votantes. Y el porqué nadie quiere dialogar con ellos, excepto el PP...
El discurs de ppvox no ajuda gens a la causa