El més gran de l’hospital de Manacor són els treballadors. Des d’atenció al públic, als metges, passant pel personal d’infermeria. Amb aquests darrers hi acabes tenint més contacte. T’ajuden, t’escolten, t’ensenyen, t’animen... El seu cor és tan gran que costa entendre que un hospital tan minúscul el pugui encabir. Tan magre com els 950 euros que cobren alguns de sou base per omplir aquest edifici de dignitat, empatia i professionalitat.
Egipte són piràmides. Mallorca, hotels. A més de tirar en fona o amb raqueta, si els mallorquins hem brillat al món ha estat com a constructors d’hotels. Hem regat de ciment arreu del planeta. És ‘lo nostro’! I un hospital és una espècie d’hotel on toca anar en els pitjors moments de la vida o la mort. Però tanta experiència hotelera i tants impostos enviats a Madrid només han servit per construir un hospitalet que ha encollit al ritme que ens saturaven d’immigrants i turistes. L’únic que ha crescut són les goteres i la certitud que hauria de ser totalment públic i no gestionat per mans privades.
En aproximar-t’hi ja s’intueix la seva esquifidesa pels vorals de la carretera inundats de cotxes que no caben a l’aparcament. Has de compartir habitació amb britànics, alemanys, canaris i qualque mallorquí que ronquen com la maçola d’un campanar, tenen demència senil i s’escapen de nit, et posen ‘La que se avecina’ setze hores a tot volum o són esquizofrènics que, de cop, s’han posat la teva roba (anècdotes viscudes). L’habitació és tan diminuta que, en seure a la butaca d’acompanyant, envaeixes la meitat de l’altre amb la cortina ronyosa que mira de separar-vos i t’orna el cap com a vel de núvia. Ho confita entrar al bany per dutxar-te i comprovar que s’ha convertit en una piscina on patines més que en Rubiales.
Només zeladors experts en Tetris són capaços de treure el llit amb el malalt per una porta més justa que la llei. El que és injust és que, ara que l’amplien, una dècada tard, hi facin un edifici ambulatori, un d’industrial i una planta quirúrgica. Habitacions dignes? Zero. Llevant ha de plorar perquè li donin serveis bàsics, com al 87, quan es manifestà per demanar aquest hospital. I quan ho aconsegueix, també ho ha d’acabar lamentant?
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Gràcies per l'article. La saturació es pot revertir reduint el nombre de turistes, hi ha solució, lo que hem d'aturar els peus als capitalisme desfermat que mos ha duit a aquesta situació
Una aferrada ben forta, Miquel, per a tu, per a don Pau i sa senyora....i enhorabona per la teva digna ploma. Gràcies.