Massa grolleries

Tot just quan som a tocar el nou curs acadèmic potser els gestos de Rubiales i tot allò associat a aquest afer, permet obrir debats seriosos i profunds sobre aquesta llibertat grollera i sense límits que ens veien obligats a tolerar. Aquesta primera narració sembla un conte o una faula destinada a generar un debat sobre la moral social, en allò que afecta els límits del comportament cívic i els valors que representen i projecten tots aquells que tenen responsabilitats públiques. Fer grolleries, mostrar-se en públic, exercir la llibertat personal fins al límit no està regulat per llei, però potser ja no parlam de la gota que fa vessar el tassó sinó d’una tempesta permanent que deixa a les clares l’existència d’un canvi de paradigma moral.

Si la societat premia la grolleria i es deixa influir per individus de baixa intensitat, però amb una aparent gran projecció social, sembla que entre tots estam legitimant gestos cada cop més allunyats de les bones maneres. Les societats econòmiques d’Amics del País crearen a mitjan segle dinou els Premis a la Virtut, uns guardons liberals, amb la finalitat de potenciar la virtut cívica i social. Ara es premia l’exhibicionisme tot destacant el present com l’instant central de la història. No venim d’enlloc i el llarg termini no existeix. Imaginau una narració que tengui com principals personatges els protagonistes d’aquests darrers quinze dies i obtindreu un fotografia aproximada del conjunt de la societat. «Per desgràcia som on érem, però una mica més infeliços» escriu Colominas. Els pobres líders polítics, els responsables de les organitzacions i marques de ‘prestigi’ social només són actors que representen ‘el gran teatre de la vida’. Tot allò que hem vist no és ficció, sinó la realitat, la constatació que estam molt lluny de la igualtat i del punt on ens imaginàvem viure.