Espiritualitat

Soc una persona diferent ara que no hem de surfejar onades de calor. El cap més clar, la mirada més pura, la ràbia diluïda. La ‘rasca’ nocturna d’aquests dies em recorda als estius adolescents, on els vespres sortíem pel poble amb les amigues amb calçons llargs i dessuadora. I sé que no només soc jo. La gent camina diferent pels carrers: no es percep el patiment de simplement ser. Quan existir suposa suar només pel fet d’existir, no sé si val la pena.

A Déu no li deman perquè no creim molt l’un amb l’altre, però a la vida li preg que als estius que venen predomini la temperatura dels dies després de la tempesta.