TW
3

Per a la identitat cristiana, és imprescindible l’experiència de la fe, en la triple vertent de: fe personal, fe coherent i fe celebrada. Respecte a la tercera, hi ha el punt central de la missa. En tantes vegades d’anar a missa, per ventura, ens falta rompre la inèrcia de la rutina i intentar superar la ignorància i la incomprensió. Així, cal prendre consciència autèntica d’uns moments que transcendeixen tota imaginació del que ha fet Déu per a nosaltres. Un amic meu, que no entenia el realisme unit a l’espiritualitat de la consagració, em va exclamar un dia, referint-se a la sang: «¿Què és això de tanta sang? Pareix que totes les vostres celebracions estan tenyides de sang…»

Els apòstols, en aquella primera eucarista, bevien del calze de Jesús. Ell estava quasi tremolant d’emoció mentre deia: «Beveu, que aquest vi és la meva sang que serà vessada per al perdó de tots els pecats.» El gust era de vi, però, al mateix temps, hi havia en els seus amics una angúnia terrible: què li passa a Jesús? «Mestre, a on anau?» Cada vegada que anam a missa hauríem de sortir de l’església plens de gran alegria i dient: Crist ens estima. Ens ha rentat amb la seva sang.