De Balears a València, les parques filen

Ignacio Valverde, un falangista que va dirigir El Diario Regional, molt pròxim a la CEDA, va col·laborar la dècada dels quaranta en el Baleares. Seves són les frases següents, d’una actualitat manifesta. «Ya viene la era del triunfo» (Javi Bonet, això recorda el Rubén Darío que vols present en els teus Ciutat de Palma: «Ya viene el cortejo. Ya se oyen los claros clarines», tatxam-tatxim...!) En fi, tornem a Valverde: «Ya viene la era del triunfo y de la recogida de los frutos», proclamava. I tot seguit: «Ya pasaron los tiempos duros; ya aconteció lo que esperábamos y el venturoso día ha amanecido». Ni clavat! Fora bolivians de les institucions balears! Ja voldria l’escolania literària que maneja la ploma com si fos l’encenser, haver escrit una salutació tan ajustada a l’esperit triomfant de Prohens&Co. No hi ha dubte que el dia venturós comença a despuntar. Tímidament, però amb energia. Prohens és partidària d’augmentar la presència de creuers al port de Palma, ho ha dit, encara que alguns hagin d’amarrar a la teulada de la Seu. Respon així a un suggeriment de Pimeco, de la mateixa manera que s’escolta els hotelers que no volen llits elevables baldament les Kellys facin cara de prunes verdes. Ho acabo d’afirmar: ja clareja. Tanmateix, on es veu amb més nitidesa que les coses canvien a les totes és en tot allò que afecta la temàtica lingüística. Tocant a la castellanització, el matrimoni Prohens-Bonet juga fort. Ho hem pogut veure la setmana passada. La convocatòria d’uns Ciutat de Palma bilingües per part de Cort (oficina Javi Bonet) s’ha vist complementada per la iniciativa governamental de posar en mans de Vox l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. La modificació de les bases dels Palma no sorprèn ningú. El provincianisme cultural de la dreta té diverses expressions. Aquesta d’involucrar els noms de Cela i Rubén Darío en la vetllada literària de Sant Sebastià és una de les més rellevants. Una altra, també de pes, és la de modificar el topònim de la ciutat que, fort i no et moguis, volen que sigui Palma de Mallorca. En fi...! Girem la mirada vers el Consolat, fet que l’obsequi que Prohens ha fet a Vox té molt de suc. Una de dues: o l’hem de qualificar d’irresponsabilitat total (com pot defensar Vox el dret lingüístic dels mallorquins si nega el nom de la llengua que parlen?) o l’hem de considerar una declaració de guerra. En fi...! Som a l’estiu, i les discussions fan mandra. Voldríem deixar-ho córrer. Tanmateix, després de donar una ullada a la política lingüística igualment malsana que endeguen al País Valencià el vocalista Mazón i el torero Barrera, no queda més remei que espolsar-se la son i plantar cara a tanta vesània. A una i altra banda de la mar, ens trobem amb la supressió de les oficines de drets lingüístics, de coneixements mínims de l’idioma propi a la sanitat, amb la potenciació dels dialectalismes, etcètera. D’altra banda, el govern de l’Aragó, amb unes ganes de brega infinites contra la nació catalana, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (tot i que la gent de lady Margaret ja ha oficialitzat la grafia Mahó/Mahón) completa aquest especial Grup Wagner, d’una agressivitat cultural evident. Que ens ho esperàvem...? És cert. No hi ha res nou sota el sol. Però cal ésser persistents en la denúncia. No ho oblidem. Mentre dormim, les parques filen.