Pere FullanaPalma13/08/23 0:29
TW
0

El passat 26 de juliol, la placeta de l’Església d’Algaida s’omplí per a l’estrena del documental Cossiers, abans i sempre. Amb aquesta posada en escena el Col·lectiu Cossiers d’Algaida tancava els actes commemoratius del 50è aniversari de la seva recuperació. Dos dies abans, s’havia inaugurat una Exposició, a la Sala Sa Peixeteria Espai d’Art i al carrer de la Beata. No ha estat la traca final de la commemoració, sinó un regal afegit a cinquanta anys de compromís. Una cita que ha coincidit amb altres commemoracions potents. Durant aquests darrers anys Algaida ha esdevingut un gran teatre on s’han escenificat els trets identitaris, les sensibilitats i els anhels d’un poble que s’enquaderna en associacions i col·lectius convertits ja en patrimoni col·lectiu. Algaida és un poble viu i els Cossiers són uns dels seus grans dinamitzadors i gestors d’aquesta energia vital. La vida genera debat, polèmica i dialèctica en qualsevol poble polièdric, la riquesa del qual radica precisament en la diversitat i l’estimació. Formam part d’un ‘nosaltres’ fet de molts ‘nosaltres’ diferents, com una gran família. I, com s’ha pogut constatar amb la posada a escena pública, també tenim relats diferents, alguns dels quals acaben en història pública.

El nom d’un carrer nou, una exposició de vestits de dimoni, el quadrat, una samarreta, el ball de l’oferta, una obra de teatre, la revetla… i per damunt de tot uns colors… Els Cossiers són el color de la festa i aquesta Algaida en color que el 1973 iniciava el darrer tram de la història representa l’alçada de mires i de perspectiva d’una gent que probablement mai no havia estat tant crítica i exigent, però al mateix temps tampoc tant implicada i dialogant. En un poble hi ha més sensibilitats que allò que representen els partits, les associacions o els col·lectius organitzats. Els Cossiers són, sobretot, transversalitat i inspiració. El documental que ha dirigit Joan Martí Mir i l’exposició de Jaume Falconer han obert un nou escenari de diàleg entre els mateixos components i entre la societat local. Molta gent opina sense aquella por a manifestar públicament pensaments que es reservaven per a la intimitat. S’ha obert el meló i paladars diferents l’han compartit i han tingut ocasió de constatar com la vida que se substancia en un llibre, un documental o una exposició és fonamental per entendre allò que som, però mai no ho explica tot i, sobretot, potser no ho explica exactament així com hom ho valora i ho ha experimentat a títol personal. Els Cossiers són la història, perquè la història som ‘nosaltres’ en el sentit que ho canta Francesco de Gregori.