De petita, m’imaginava que de gran seria moltes coses, però no precària. No em malinterpreteu, sé que puc estar pitjor perquè tothom m’ho recorda, però a mi que hi hagi qui ho passa més puta no em consola gens, ans al contrari.
No saber si podré viure a Mallorca de lloguer perquè a dia que passa els preus pugen; no saber si dormiré avui perquè fa una calorada sense aire condicionat; no saber si mai podré estar tranquil·la pels doblers. El no saber és horrorós, i el que més em rebenta és que tenc claríssim que la incertesa és de pobres. Que el dubte sigui el que ens caracteritza a moltes no em consola, m’enerva.
Als que no sabeu, potser hi ha poc que us consoli. Als que no podeu, menys encara. A mi, el que em consola és que ma mare té l’esperança suficient per continuar jugant l’Euromillones.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Pareix mentida que amb els doblers que se moven a ses illes, no haguem pogut defensar la qualitat de vida dels residents. De fet, s'ha fet tot el contrari, s'ha montat una economia paralel·la als interessos dels residents