Damià Perelló Femenía01/08/23 0:29
TW
2

Com en els millors temps d’aquell vell imperi on mai es posava el sol, la corona del Regne de Mallorca ha estat lluïda per un monarca de les Castelles, sa majestat Santiago Abascal. Amb l’acord corresponent, el seu fidel Feijoó, aspirant a governador general de tots els seus regnes, va designar Marga Prohens com a virreina d’aquestes díscoles illes. Per evitar desviacions perverses, s’ha constituït un tribunal d’inquisidors del rei que sentenciarà cada dos mesos. La seva obsessió: perseguir la pitjor de les abominacions, el parlar català dels seus naturals, que no és més que un contuberni per destruir la unitat sagrada de l’única nació permesa i imaginable.

El constitucionalisme contraconstitucional que pregona el monarca de les Castelles no és com el que practica la virreina, perquè desmunta el Regne insular que ha de governar i el converteix en una província vençuda a mercè del saqueig. La nova virreina, que és de la terra, està preocupada, perquè ella coneix el seu poble i sap que no tot s’hi val. Que la gent té un límit, i que fins i tot molts dels que li han fet costat no volen retornar als valors d’un passat estantís que crispa la societat.

Ella i els seus han sortit guanyadors de la darrera batalla autonòmica, però la victòria que podria ser dolça s’albira amarga. La pressió dels inquisidors del rei ha fet que les pors que el poble du a dins surtin, i ja ha empès els seus adversaris a que es rearmin d’arguments i moral aconseguint una nova victòria a les Espanyes; mentre que ells decauen en el descrèdit de l’extremisme. No és això el que vol, però som els nostres fets i no les nostres raons.

El rei Abascal és valent, i no li fan por les derrotes ni una nova Germania a Mallorca. Com fa 500 anys, pensa que té tota la força per arrasar i sembrar de sal els nostres camps si no ens aplegam als seus designis de l’Espanya imperial.

Esperem que el seny torni i que la moderació d’uns governants, que han de ser pragmàtics, deposin un rei inventat que s’ha quedat sense corona i que, amb els números de la democràcia a la mà, hauria de ser totalment prescindible. I aquí, l’oposició, no es pot posar de perfil, el país està per damunt dels interessos partidistes per restablir els consensos necessaris.