TW
1

La setmana passada un turista holandès va abaixar-se els pantalons i va defecar sobre la cara d’una persona que dormia en un pedrís. Va passar a la Platja de Palma, en el darrer tram de la campanya electoral. Curiosament no se’n va fer esment, a cap míting. I és una llàstima, perquè visualitza amb fidelitat la Mallorca turística d’ara mateix. Quan Planas Montanyà fotografiava pagesetes amb el rerefons de la Catedral o Bellver, s’hi viatjava, a Mallorca, per prendre el sol; amb el temps, la Mallorca de borratxera va substituir la d’Ambre Solaire. Semblava que la imatge de l’illa no podia caure més baix, però rere un horitzó sempre n’hi ha un altre, d’horitzó. La degradació ha continuat i no du traces d’aturar. La darrera: a Mallorca s’hi ve per a defecar sobre algú, tant se val que al receptor de la femta li diguin Pau o Bernat. Veritablement, fins ara sols se n’ha comptabilitzat un cas. Però vull pensar que no parlem d’un fet casual. Preneu-ne nota: el fet de defecar sobre la cara dels dormilegues serà la moda de l’estiu que ve.

Ignoro com se’n sortirà el nou conseller de Turisme, i també de Cultura, Jaume Bauzà. Si s’ho pren a pit, i em refereixo a l’incident de s’Arenal, haurà d’obrir una investigació entorn del caganer i el seu seguici que pot incomodar força un empresariat d’hoteleria, encara d’ungles amb l’Administració boliviana del Pacte. Parlem clar: un personatge com el susdit caganer de la Platja de Palma ha de deixar petjada de llur falta de civisme i idiotesa en el tracte amb el personal de l’hotel, en el bar, en el menjador, en el dormitori. Ben segur que ha agreujat tothom, ha envescat tot allò que ha tocat. Endemés, qui pot aguantar un penques d’aquestes talladures sense fer-se’n enfora...? Ho dic pels seus companys de vacances, per aquells que ben segur procuren riure-li les gràcies. Tots a l’una han fet mèrits perquè se’ls retorni al país d’on provenen amb la prohibició de posar mai més un peu a qualsevol de les quatre illes.

Altrament, pel fil es treu el cabdell i els empresaris que no dubten a acceptar aquesta mena de clients, han d’assumir responsabilitats. Si una cimentera contamina l’aire, serà multada. Igualment un adobador de pells, si vessa les aigües brutes en un torrent. Aleshores, què n’hem de fer dels hotelers que accepten una clientela capaç d’atemptar contra les normes de convivència més bàsiques...? Clausurar-los la guingueta, evidentment. Tanmateix, res d’això passarà, perquè les patronals hoteleres ja han fet saber al nou govern que allò que necessita el sector és llibertat d’acció, suport incondicional. Si el conseller Bauzà, que a més d’ésser-ho de Turisme també ho és de Cultura, en fa una lectura en clau cultural, d’aquesta empastifada, pot guanyar-se’n l’admiració, dels hotelers, en un instant. En tindrà prou prenent llum de Piero Manzoni, la qual cosa vol dir que ha d’agafar aquest ximple de la Platja de Palma i l’ha de convertir en un artista conceptual.

Manzoni va preparar noranta llaunes amb trenta grams de merda cadascuna, signades i etiquetades en francès, anglès, italià i alemany. Merde d’artiste, Artist’s shit, Merda d’artista i KünstlerscheiBe. En el MoMa n’hi ha un pot i cotitza a l’alça. A la fira turística de Utrecht sobretot, la més important dels Països Baixos, la còpia pot fer sensació. Ens enviaren un ase i els retornem un artista.