Festa de família, un començament

L’acord de govern del Consell de Mallorca, preveu la celebració anual d’una denominada Fiesta de la Familia. L’efemèride serà el mes de maig, coincidint amb l’esclat de la primavera. La Junta d’Andalusia ja l’ha establerta. Franco regalava 15.000 pessetes a les famílies nombroses. Per aquí anirà la cosa d’andalusos i mallorquins. El dit acord de Pepé i Vox no especifica si únicament podran beneficiar-se’n les biparentals, però se sobreentén. A la dècada dels quaranta varen gaudir de caràcter institucional els anomenats Día del Amanecer, Día del Caudillo, Día del Seminario, Día de la Madre, Día de la Canción, etcètera. Imagino que la parella Galmés-Bestard deu estar-ne al corrent d’aquestes mogudes d’exaltació nacional i, sobretot, de la bona acollida que tingueren a Mallorca. L’any 1943, amb motiu del Día de la Canción, més de set mil alumnes de les escoles de Palma s’encaminaren cantant a l’Ajuntament des de diversos punts de la ciutat. I a Cort, tots a l’una, interpretaren Somos Flechas i Juventud Española, dues peces que inflamaren de patrioterisme l’ànima del feixisme local. Us en faig un tast, de la segona: «José Antonio nos guía;/ Franco nos dirige la consigna fiel,/ y es Una, Grande y Libre/ la España que empieza a renacer». Us parlo amb franquesa Llorenç Galmés i Pedro Bestard: no cal que us buideu el cap per a inventar allò que ja està inventat. Disposeu del patrimoni cultural i formatiu del Frente de Juventudes, elaborat pel bisbe Eijo Garay, el que va situar Franco sota pal·li. Déu n’hi do...! És cert que la celebració d’un xivarri de les talladures del Día de la Canción porta implícit un adoctrinament inevitable de la massa infantil, la qual cosa podria incomodar a la senyora Idoia Ribas, en el benentès que ha dit i redit, a qui té el deure d’escoltar-la, que en arribar setembre vol les escoles netes de virus ideològic. Però no és el cas. Ho dic per als susceptibles de torn. Adoctrinament no és formació. Per entendre’ns: rojos i catalanistes, adoctrinen; les dretes, formen. Sobretot quan se senten inflamades per ideals tan excelsos com els que impulsaren la salvatjada de don Fransisco. Us en poso un exemple, d’aquest esperit formatiu: la tardor de 1939 l’Ajuntament de Palma va adquirir dues-centes medalles commemoratives de l’Alzamiento per premiar als estudiants més aplicats de les escoles municipals. I era adoctrinament…? No, formació. Heus aquí, per tant, una altra iniciativa ben agradosa que, a més d’incentivar els estudiants, posa de relleu un episodi de la història d’Espanya que enorgulleix a la parella Galmés-Bestard, com es dedueix fàcilment de la voluntat d’ambdós de declarar BIC el pirulí de sa Feixina. Que s’ho rumiïn. Això de la cantada, dic. Mentrestant, ja tenen en marxa la Festa de la Família. L’èxit està garantit, en tindran prou fent una ullada als arxius d’Auxilio Social. En qualsevol cas, m’abelleix fer-vos-en un tast, del programa: premis de natalitat, xocolatada popular i molt de xerric-xerrac. Si la parella Galmés-Bestard vol afegir quelcom de collita pròpia, els regal una idea: per tal de rematar la diada programin la projecció de Currito de la Cruz en les sessions de Cinema a la Fresca del Parc de la Mar. Que el Parc és de Cort...? En parlin amb el batlle Martínez. Des del moment que la trama no és d’Ann Perelló, tot seran facilitats.