Josep M. LlauradóPalma08/06/23 0:29
TW
2

És probable que a Suècia l’educació tampoc no interessi gaire als governants, però segur que ho dissimulen millor que aquí, on el tema només aflora als mitjans quan la penya conservadora reivindica enfortir el control ideològic a les escoles o se’n debat l’enèsima i, per sort, inútil reforma legislativa, després que els pedagogs hi hagin emès els interminables diagnòstics des dels seus còmodes despatxos. De fet, la decisió més transcendent dels darrers anys en temes d’educació, pel que conté de sinopsi completa i de lliçó magnífica a ciutadans i docents, ha estat la d’enviar la filla del cap de l’estat a una escola privada i ben llunyana (amb totes les despeses a càrrec dels contribuents, per descomptat), com a pròleg d’anys d’estudis militars; si ho completa amb un màster en tauromàquia, la modernització de la institució serà inapel·lable.

Entretant, si això, vull dir l’educació, importàs a algú, el debat educatiu hauria acollit amb un mínim ressò la decisió del govern suec de limitar l’accés dels alumnes a les pantalles, dins les aules, i de tornar a l’escriptura i la lectura sobre paper. La notícia que un jove suec de 13 anys no sap escriure a mà i només fa gargots, perquè aprengué a escriure polsant tecles, i no llegeix bé allò escrit per d’altres, és una amarga anècdota, però els estudis que indiquen que la comprensió lectora dels joves han anat minvant, continuadament i visible, els darrers anys, per l’ús creixent de pantalles i perquè la lectura ha estat superada de llarg pels jocs i el món digitals, no són cap broma, ni les conseqüències que tindrà. A Suècia hi posaran remei ràpid, perquè veuran el fangar i perquè segur que les administracions públiques, i per descomptat els ciutadans, exigiran comptes dels gairebé 18.000 euros que l’estat i els municipis gasten a l’any per alumne, i dels 9 alumnes de mitjana que hi té cada professor, i així es mantindran en els primers llocs dels rànquings educatius. Aquí el debat sempre podrà servir per a què els responsables del concurs ‘Què és un rei per a tu?’ exigeixin el paper per a les devotes participacions dels joves, o per proposar que en homenatge a la llibertat d’expressió hi hagi a cada aula una Bíblia en paper.