TW
2

L’Audiència ha arxivat la causa per delicte ecològic amb motiu dels abocaments a la badia de Palma. Els abocaments, precisem-ho, d’entre 2016 i 2018. Els altres, mira tu per on, no han suscitat l’interès de la fiscalia. Delirant.

L’Audiència ha hagut d’informar a la fiscalia que el màxim responsable de la situació és l’Estat, que fa 30 anys que declarà d’interès general la nova depuradora de Palma. Trenta anys. I ja llavors el problema de vessament d’aigües insuficientment tractades era antic, i porfidiós. L’Audiència constata que un ajuntament no té capacitat ni competència per solucionar-ho, i que si, com afirma la fiscalia, a partir de 2019 l’ajuntament ha pres mesures rellevants, és perquè culminen tramitacions anteriors. Elemental.

L’Audiència se demana si lo que la fiscalia considera delicte és que Emaya no insistís prou a l’Estat... ¿Penes de presó, per no queixar-se prou al responsable? Segur que ens cal més fermesa davant l’espoliació que patim, per la via política, per la contenciosa, per la de la responsabilitat civil, però, per la penal? En tot cas, si la fiscalia ho creu així, de ver, l’Audiència li ha deixat clar on apuntar. Caça major. Si va per aquest camí absurd d’emproar càrrecs públics per no fer abastament per resoldre problemes ambientals, o socials, poden anar arreu. I no deixar pedra sobre pedra. No ho faran. L’objectiu era més modest, i més precís, orquestrat amb altres actors, arran... d’un decret per protegir la posidònia!

Diu l’Audiència que arxiva el cas perquè «cap ciutadà ha d’estar sotmès a un procés penal sense base suficient que ho justifiqui». Amén. Occident ha fet les millors aportacions per conciliar dret penal i llibertats, però també té moltes pàgines negres. Que persones honestes hagin de passar pena per una persecució criminal, és molt greu. No val tot, o viurem en una societat podrida. La fiscalia ha abocat fora de test, amb la broca grossa. La causa penal ha estat tan inconsistent, tan tendenciosa, tan grollera, que s’haurien de depurar responsabilitats.

PD: Endavant, Neus Truyol et altera, i fora por.

Potser els partits també han de reflexionar sobre codis ètics i l’exigència de dimissions quan són infundades.