301 motius

Estem en maig de 2023, i tres-centes-una persones ja han estat localitzades en les distintes fosses investigades, ara ja sí, pel Govern de les Illes Balears que, exercint la seva responsabilitat, i impulsant projectes en la línia demandada per Nacions Unides, treballa juntament amb moltes persones (familiars, investigadores, institucions locals) per fer efectius els Drets Humans. Cercar les persones fetes desaparèixer pel franquisme és un deure democràtic que aquí s’ha incomplert des de 1978. Mai més! La recuperació de les víctimes, la seva identificació i devolució a les seves famílies ara és i ha de continuar sent una prioritat per a l’executiu balear.

Aquests darrers anys s’ha avançat molt, però encara hi resta feina per fer d’importància cabdal. El franquisme va fer una tasca intensa d’imposar un relat que justificava les seves accions, i també d’amagar i silenciar els horrors de la repressió com els que han estat exposats als cementiris de Porreres i Son Coletes. Ara la labor dels nostres governs democràtics ha de ser l’afiançament de les polítiques de memòria democràtica, perquè la societat conegui les veritats i escolti el que amagaven els silencis.

Un Museu de la Memòria és una necessitat social. Des de Podem Illes Balears proposem una xarxa de llocs a on la ciutadania descobreixi el que va passar, i es pugui fer les paus amb un passat dur pel qual s’ha volgut passar de puntetes. El Fortí d’Illetes, antiga presó i lloc d’execució, servirà de centre d’interpretació de la repressió franquista a Mallorca, igual que altres centres poden existir a les altres illes. És important contar el que ja se sap de les grans fosses a on es va fer desaparèixer a centenars de persones, amb centres d’interpretació a Palma, Porreres i Manacor, i també preparar una adequada explicació de la Batalla de Mallorca, el desembarcament del capità Bayo al Llevant. Ens devem una explicació acurada d’aquests fets, tan allunyada com sigui possible d’una historiografia franquista tan esbiaixada i mentidera com els seus tribunals i consells de guerra.

Aquest esforç de recuperació ha de ser coordinat des d’un Institut Balear de Memòria Democràtica i Drets Humans, depenent del Govern de les Illes, que com Podem Illes Balears proposem crear amb l’objectiu de garantir la continuïtat de la gestió de les polítiques públiques que ens han duit a ser un referent a l’estat en la recerca de les víctimes del franquisme i en la seva dignificació. Un institut públic que ha de servir per sedimentar la feina que han fet les famílies de les víctimes, les associacions memorialistes des de fa molt temps, i en aquesta darrera etapa també la que ha impulsat el Govern. Una feina centrada en promocionar la veritat, la justícia i la reparació, sí, però en especial les garanties de no repetició, incidint amb força en l’àmbit educatiu i pedagògic.

La Memòria Democràtica és una conquesta de la nostra societat, és un camí que aporta qualitat a la nostra democràcia, una qualitat a la qual s’havia renunciat per mor d’una suposada concòrdia que mai va existir. No hi ha concòrdia edificable sobre un terreny ple a vessar de persones assassinades i desaparegudes, i de famílies que les cerquen.

El retorn d’Aurora Picornell, de les seves companyes, la localització d’aquestes tres-cents-una persones, són motius d’orgull, perquè no hem deixat de cercar, i d’alegria perquè ara ja sabem. Ara ja es fa justícia. Són tres-cents-un motius d’esperança en un futur amb fosses buides i dignificades, en un futur amb les ferides tancades. Som moltes les persones que creiem en un futur com aquest, i no deixarem de treballar per fer-lo realitat.