TW
1

Som una aferrissada retalladora de premsa. Apleg notícies i faig caramulls temàtics. I com tenc memòria d’elefant, record on és tot. Aquesta afecció no és frèvola. Ho comprovaran d’inmediat. Un matí llegia una crònica digital i un retorçó me sacsà el fur intern. Vaig quedar amb la castanya torta. Què vaig fer? Recuperar una pila de retalls!

El 13 de març, Ultima Hora publicà que el 73 % de les empreses balears «está teniendo dificultades para incorporar la mano de obra cualificada que necesitan» i un 76 % dels directius creu que «la escasez de talento pone en riesgo sus objetivos de crecimiento.» Deduesc que els responsables dels imponderables són els poc competents treballadors i que no es pot carregar el mort als experimentats homes d’empresa. Tot i així, el 80 % dels patrons preveuen un increment de la facturació. És contradictori? No! És un oxímoron preciós. Els capitalistes bramen perquè la falta de talent compromet el creixement econòmic i, a l’ensems, el 80 % aplaudeix perquè ingressarà més doblers!

El teixit empresarial illenc està representat per una atapeïda xarxa de milers d’empreses. Més del 99 % són microempreses. La majoria són d’1-2 treballadors o d’entre 2-5. Aquests contractistes no es comprometen amb la terra on treballen. Però es mostren molt queixosos amb la intromissió de les administracions i voldrien viure sempre de la mamella pública.

La supèrbia de l’eixam empresarial és insofrible. Diuen què no hi ha talent a Mallorca. El talent és una aptitud natural, intel·lectual, mecànica. I les capacitats personals se perfeccionen a escoles, instituts, Universitat. Els empresaris no poden el·ludir la seva responsabilitat, la formació contínua i el reciclatge correspon als patrons. Per què no contracten a joves amb talent i titolats? Per no pagar més? Hi ha moltes persones en disposició d’incorporar-se al mercat laboral.

Precisam saber si els empresaris continuaran pressionant els salaris a la baixa. El 17 de març, els capitosts de la construcció es mostraren anhelosos. Aquest diari es feu ressò de «su llamada desesperada: no encontramos ni peones.» Idò els pencaires mallorquins també estan molt ansiosos. No suporten ni els salaris misèrrims ni l’explotació laboral.