Pere Antoni PonsPalma18/02/23 0:29
TW
0

Fa molt de temps que Francesc Fontbona (Barcelona, 1948) és un dels historiadors de l’art més respectats, més savis i més prolífics del país. Erudit i sapiencial, Fontbona té aires de senyor distingit i civilitzat, però se li nota que la seva erudició i el seu saber no són només llibrescos: hi ha vida, hi ha una sensualitat intel·ligent, en la seva manera de parlar i d’escriure sobre art. Un ràpid repàs a la seva extensa i variada bibliografia fa un efecte molt impressionant. Entre les seves obres, sobresurten La crisi del modernisme artístic (1975), El paisatgisme a Catalunya (1979), Anglada-Camarasa (1981, amb Francesc Miralles), dos volums de la Història de l’art català (1983 i 1985)… També ha dedicat monografies a Josep Mompou (2000) i a Manolo Hugué (2006). I ha dirigit o codirigit els cinc volums d’El Modernisme (2002-2004), el Diccionari d’historiadors de l’art català (en línia, encara en procés de creació i en col·laboració amb B. Bassegoda i Hugas) i Pintura històrica catalana. Art i memòria (2015). Un llibre seu que em va agradar molt és Art, plaer o penitència?, publicat per l’editorial Àmbit, un recull d’articles, assaigs breus i conferències tan amè com substanciós i instructiu.

En motiu de la publicació d’aquell llibre, el vaig entrevistar per a la revista digital El temps de les arts, i em va fer la següent reflexió sobre el que diferencia un crític d’art i un historiador de l’art: «L’únic que puc dir de la crítica és que, com que tot el que s’hi fa es basa en l’opinió d’algú a qui algú altre ha conferit un determinat poder d’influència, però que res del que diu no és contrastable objectivament, doncs prefereixo deixar-ho córrer. L’historiador de l’art, en canvi, examina fets consolidats i històricament arrelats. En aquest sentit, soc molt pràctic: tot i que hi ha moltes escoles de la història de l’art, jo soc partidari de la tan menyspreada escola positivista. Sense les dades que t’aporta el positivisme, no pots elucubrar. Necessites uns fonaments. Si no saps com una obra ha existit, ni quan, ni en quin context, ni sota quins condicionants, ni tampoc a partir de quines relacions, mai podràs interpretar-la i valorar-la bé». Fontbona acaba de publicar un llibret senzill, però molt útil, que es titula Breu història de l’art als Països Catalans (Pagès Editors), en què destil·la tot el seu coneixement. Llegiu-lo: s’ho val.