Pere Fullana12/02/23 0:29
TW
0

Aquesta setmana hem posat veu a la presentació de la quarta entrega de la col·lecció Tornaveu, un projecte de llibres destinats a fomentar el diàleg entre la fe i la cultura, però també a millorar, actualitzar i projectar millor el relat sobre el cristianisme en el segle XXI. El nou lliurament du per títol De la beneficència a la justícia social, i planteja l’evolució de l’acció social cristiana a Mallorca, durant els segles XX i XXI, obra del professor Joan Josep Matas. Escoltant atentament la intervenció de Lluís Ballester no podia deixar de plantejar-me quina seria la presència del catolicisme en el segle XXI illenc sense la seva obra social i educativa. Però molt més dràsticament sense aquesta llarga trajectòria de compromís amb els col·lectius en situació o en risc d’exclusió social. Però no únicament amb aquest sector, sinó també en el món obrer, en el terreny dels drets humans i de la justícia i la pau, tenint ben present fins i tot el compromís de tants cristians que dedicaren la vida a millorar la societat des de l’administració pública.

Hi ha moltes circumstàncies en les quals hom se sent fatigat constatant les dificultats per servar la memòria dels gestos compassius de tants homes i dones que engegaren i donaren vida a projectes avui consolidats i reconeguts com a iniciatives de primera magnitud en les xarxes del tercer sector. Són tants els protagonistes i tantes les iniciatives durant la contemporaneïtat que, com manifestava en veu alta, es necessitaria un diccionari temàtic específic per recollir aquest arsenal de rastres que romandran dins el fang de la història, molt probablement sense que ningú els presti mai més l’atenció. Matas ha posat una pedra més, en forma de síntesi, entre els dispositius destinats a fer sentir millor, de més lluny i amb més claredat tot allò que ha caracteritzat aquest llarg camí de servei que de forma ben consistent caracteritzà bona part de la societat mallorquina.

Un llarg i cabalós riu per on baixen les aigües de cristians i comunistes, social cristians i social demòcrates, esperits bondadosos no sectaris de dreta i d’esquerra que s’han distingit pel compromís social i participen de forma organitzada en sostenir un món que s’exposa perquè compta amb una xarxa de seguretat potent. Els mateixos sociòlegs que fotografien la situació crítica que viu l’Església a l’Occident del planeta reconeixen el pes inqüestionable de les esglésies en aquest moment crític de la història. La nostàlgia no salvarà el futur, però el passat del compromís social –sobretot el més recent– sosté bona part del crèdit actual de les religions històriques.